TW
0

«No conec cap home públic que hagi sortit a donar la cara i que hagi afirmat que la violència ha estat tradicionalment masculina. Els homes estan callats i aquest silenci fa més renou que el dels violents. Pos sobre la taula un repte, que qualsevol dona presenti una proposta fins i tot radical perquè no conec cap proposició que no interessi als homes i que no sigui igualitària. Allò difícil és després traduir-la al positiu». Així parlava José Angel Lozoya, membre del col·lectiu Homes contra la violència de Sevilla que ahir va oferir una conferència a Sa Nostra amb el títol «Els homes davant els canvis de les dones». Un acte emmarcat en el cicle «Dones entre dos segles» organitzat pel Lobby de dones.

Un dia parlant entre amics varen arribar a la conclusió que tenien necessitat de parlar de temes que no són conversa habitual entre els homes: dificultat d'expressar sentiments, incapacitat per cuidar-se, tema de la violència. Així va néixer aquest col·lectiu de nou amics que es reuneix un pic al mes per comentar tots aquests temes. «El que més ens va cridar l'atenció és que cap home no sortia parlant del tema de la violència».

Lozoya va parlar també de l'actitud dels homes davant el canvi de les dones. Ara fa cinc anys, amb el sociòleg Josep Vicens Marqués, varen fer un estudi sobre el tema, i entrevistaren homes que s'haguessin casat dues o tres vegades, que no fossin llicenciats i que tinguessin 25, 35, 45 i 55 anys. Cadascun d'ells tenia una opinió diferent. Els més joves es consideraven part del canvi, els de 35 anys eren els que sortien més escaldats, als de 45 anys el canvi no els provocà una crisi d'identitat i els de 55 anys ho veien des de la barrera.