Neix el savi Max Planck (1858)

Neix a Kiel, Schleswig, el físic alemany Max Karl Ernst Ludwig Planck. Essent encara un infant, es trasllada amb la seva família a Munic, on rep el primer ensenyament. En els temps universitaris va a Berlín, on té com a professors Helmholtz i Kirchhoff. El 1880 treballa a la Universitat de Munic i cinc anys després és nomenat professor a la Universitat de Kiel. El 1889, a la mort de Kirchhoff, ocupa la càtedra d'aquest a Berlín i allà resta fins a la seva jubilació el 1926. El seu treball doctoral i les seves investigacions tracten sobre la termodinàmica i parteixen del problema plantejat pel seu admirat mestre, el professor Kirchhoff, entorn al «cos negre» que xucla totes les freqüències de la llum i per això, quan s'encalenteix, les transmet. El plantejament del problema es basava en el fet que el nombre de freqüències és més gran en l'extensió de les altes que de les baixes; així com els números naturals són més els que passen d'un milió que els que estan continguts en el milió. Si un cos negre irradiava igualment radiacions electromagnètiques de totes les freqüències, aleshores, virtualment, tota l'energia s'irradiaria en alta freqüència... El 1900 Planck aconseguia una equació relativament simple per descriure la distribució d'irradiació de les determinades freqüències. Seguiren les seves investigacions en aquest camp i la seva «teoria quàntica» el va fer mereixedor del premi Nobel, que li fou concedit el 1918 i el 1930 el nomenaren president de la Societat Kaiser Guillem, de Berlín. Però els anys ja pesaven sobre la seva esquena, ja era el padrí dels savis, a la mateixa categoria que Einstein. I en aquell moment aparegué Hitler i tota la seva parafernàlia. Planck es mostra tot d'una contrari al poder nazi i no va voler de cap manera prestar el seu prestigi o la seva opinió al règim. Personalment intercedí al davant de Hitler en favor dels seus amics jueus, científics com ell, però no ho aconseguí. Aleshores presentà la dimissió com a president de la Societat Kaiser Guillem, que ja havia adoptat el nom de Max Planck. Era el 1937. I encara no havia passat pel tràngol més amarg. El 1944 era executat el seu fill Erwin, acusat de prendre part en una conspiració contra la vida del Führer del Tercer Reich. Tot el que podia fer el pobre Planck com a revenja era viure més que Hitler, veure la destrucció del nazisme i del dictador. Així va ser. Sobrevisqué a la Segona Guerra Mundial i forces nord-americanes el rescataren el 1945, en els perillosos dies de confusió, abans de la derrota final alemanya. El nomenaren de bell nou president de la Societat Max Planck i el traslladaren a Gotinga. Allà passà els dos darrers anys de la seva vida, estimat i respectat. Simbolitzava l'altra Alemanya, l'Alemanya democràtica i progressista, de les ciències, les arts i les lletres. Morí el 3 d'octubre de 1947. Admirable Planck que va saber dir no quan era el moment... Quants n'hi ha que callen i deixen que el diable faci la seva!