Les cobles dels reialistes catalans (1824)

TW
0

El monarca Ferran VII destacà per la seva ferotge lluita contra els liberals. Li donaven suport, amb tot el fanatisme del moment, els reialistes o partidaris del poder absolut del rei. Perseguits, els constitucionals de 1812, derrotats pertot arreu, s'establia en tot el regne un sistema policíac que omplia les presons.

Però els fanàtics mai no estan contents i a Catalunya, uns elements més reialistes que el mateix rei, que se sentien agreujats per la política del monarca, que consideraven afeblida, s'aixecaven en oberta rebel·lió contra tot i contra tots el 1827. La consigna era «garrotada a la somera blanca, garrotada a la somera negra». Els blancs era el govern i els negres, els liberals. Aquell alçament que es deia dels «agreujats» ja havia estat covant des de temps enrere, amb propaganda popular com la d'aquelles «noves i curioses cobles en honor i lloança de les tropes realistes...». Això ens posa al davant d'una trista realitat. En tot temps, sembla que Catalunya ha tingut elements progressistes i reaccionaris. Aleshores es donava el cas dels reaccionaris. Diuen les cobles:

Reina dels cels i terra vos suplicam,
bon encert i ventura feis que tingam,
en defensar l'Espanya, Déu i Senyor,
nostre Rei Fernando i la religió.
Visca el baró d'Eroles, primerament,
los senyors de la Junta i tot lo govern
i lo duc d'Angulema i els generals,
los donam mil enhorabones amb les dues mans,
donem mil gràcies amb misses per la mercè,
que en defensar la pàtria va ser el primer,
i mil a Romagosa, que al Rei fa costat,
i Miralles de Cerver a i Gep dels Estanys.
Visca el frare trapenc que ha arribat,
ha vingut de Rússia molt ben armat,
a cavall d'un tossino el van pintar,
la burla que n'han feta, l'han de pagar.
Els Torrijos i Mina, Rotten, Milans,
han estat la ruïna dels Catalans;
a la gent composaren, eixos malvats,
si no pagueu tants duros, sou fusellats.
Visca Espanya i Rússia i la França germans,
morin Rotten i Torrijos, Mina i Milans...
A molts rectors i frares, han afusellat,
fins Canonges i Bisbes, quina indignitat!
Feim un foc i cremem, qui ha estat dolent,
ventem la sua cendra i donar-la al vent.
També han mort molts pagesos i capellans,
han cremat sants i santes, aquells tirans,
una llosa de pedra, adoren per Déu,
a l'infern per a sempre tots cremareu.
Desitjaven fer perdre la religió,
mes Déu farà que es perdi, tot malfactor,
la llei que hem professada, l'observarem,
som en temps quan Banyeta, perd molta gent.
Els Francmaçons no temen nostre Déu,
i profanen els temples, com tots veieu,
molts globus dels sagraris, ells han robat,
les formes consagrades, han trepitjat.
Pels carrers i places, aixos malvats,
diuen mil heretgies i desbarats...

I segueix la propaganda. La llibertat és, diuen, per anar de cap dret al diable i l'infern dels llibertins ja és ple i Llucifer no sap on ha de posar els que van arribant... Que van pels carrers cantant al trágala i no dubtin que tragaran...

I és que si avui, la majoria de les guerres es guanyen amb ordinadors, antigament es guanyaven amb propaganda. I els fills de puta solen ser els que millor la saben fer.