El monarca Ferran VII destacà per la seva ferotge lluita contra
els liberals. Li donaven suport, amb tot el fanatisme del moment,
els reialistes o partidaris del poder absolut del rei. Perseguits,
els constitucionals de 1812, derrotats pertot arreu, s'establia en
tot el regne un sistema policíac que omplia les presons.
Però els fanàtics mai no estan contents i a Catalunya, uns
elements més reialistes que el mateix rei, que se sentien agreujats
per la política del monarca, que consideraven afeblida, s'aixecaven
en oberta rebel·lió contra tot i contra tots el 1827. La consigna
era «garrotada a la somera blanca, garrotada a la somera negra».
Els blancs era el govern i els negres, els liberals. Aquell
alçament que es deia dels «agreujats» ja havia estat covant des de
temps enrere, amb propaganda popular com la d'aquelles «noves i
curioses cobles en honor i lloança de les tropes realistes...».
Això ens posa al davant d'una trista realitat. En tot temps, sembla
que Catalunya ha tingut elements progressistes i reaccionaris.
Aleshores es donava el cas dels reaccionaris. Diuen les cobles:
Reina dels cels i terra vos suplicam,
bon encert i ventura feis que tingam,
en defensar l'Espanya, Déu i Senyor,
nostre Rei Fernando i la religió.
Visca el baró d'Eroles, primerament,
los senyors de la Junta i tot lo govern
i lo duc d'Angulema i els generals,
los donam mil enhorabones amb les dues
mans,
donem mil gràcies amb misses per la
mercè,
que en defensar la pàtria va ser el
primer,
i mil a Romagosa, que al Rei fa costat,
i Miralles de Cerver a i Gep dels
Estanys.
Visca el frare trapenc que ha arribat,
ha vingut de Rússia molt ben armat,
a cavall d'un tossino el van pintar,
la burla que n'han feta, l'han de pagar.
Els Torrijos i Mina, Rotten, Milans,
han estat la ruïna dels Catalans;
a la gent composaren, eixos malvats,
si no pagueu tants duros, sou fusellats.
Visca Espanya i Rússia i la França
germans,
morin Rotten i Torrijos, Mina i Milans...
A molts rectors i frares, han afusellat,
fins Canonges i Bisbes, quina indignitat!
Feim un foc i cremem, qui ha estat
dolent,
ventem la sua cendra i donar-la al vent.
També han mort molts pagesos i capellans,
han cremat sants i santes, aquells
tirans,
una llosa de pedra, adoren per Déu,
a l'infern per a sempre tots cremareu.
Desitjaven fer perdre la religió,
mes Déu farà que es perdi, tot malfactor,
la llei que hem professada, l'observarem,
som en temps quan Banyeta, perd molta
gent.
Els Francmaçons no temen nostre Déu,
i profanen els temples, com tots veieu,
molts globus dels sagraris, ells han
robat,
les formes consagrades, han trepitjat.
Pels carrers i places, aixos malvats,
diuen mil heretgies i desbarats...
I segueix la propaganda. La llibertat és, diuen, per anar de cap
dret al diable i l'infern dels llibertins ja és ple i Llucifer no
sap on ha de posar els que van arribant... Que van pels carrers
cantant al trágala i no dubtin que tragaran...
I és que si avui, la majoria de les guerres es guanyen amb
ordinadors, antigament es guanyaven amb propaganda. I els fills de
puta solen ser els que millor la saben fer.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.