Aquells temps, aquells reis

03/04/99 0:00

Corria el mes de gener del 330 aC, regnant Darios III, quan Alexandre el Gran "a qui no se li resistien ni els déus, ni els reis, ni els homes" entrà a Persèpolis i s'emportà el tresor reial. Possiblement durant les orgies de celebració de la conquesta es calà foc un palau: el victoriós rei de Macedònia i el seu exèrcit posaven la temperatura a mil. Tot havia començat el 518 aC, quan Darios I "que rebia el seu poder directament d'Ahura Mazda i tota la regió de Fârs tenia un caràcter sagrat" emprengué la construcció, dins la plana de Marv"e Dasht, d'una nova capital. No una ciutat per a viure-hi, sinó un lloc on anar a celebrar les festes de l'any nou. Allà cada any hi acudien, a presentar els seus tributs al Rei de Reis, representants de tots els estats vassalls de l'Imperi aquemènida. I passaren els anys. Cada nou rei afegia coses a aquells recinte que havia d'impressionar els visitants, especialment qui hi anava a fer els seus pagaments. Però la ciutat, començada amb tanta ambició, mai no s'acabà del tot. Europa descobrí Persèpolis gràcies a les descripcions dels visitants que hi arribaren durant el segle XVII. Dos-cents anys després es feren les primeres inspeccions arqueològiques. Investigacions que començaren l'any 1931.

Actualment el viatger hi arriba per una àmplia carretera envoltada d'arbres. El Sol hi cau de ple. I no hi ha res d'espectacular, vist des de lluny. Com sempre, els homes i el temps n'han fet de les seves. S'ha esmicolat bona part de l'antic esplendor, i cal protegir les restes. Es posen teulades a les coses més delicades, tanques als indrets on es reconstrueix i s'aixequen columnes amb les runes del passat, de quan Persèpolis era luxe i potència. Però a vegades als racons s'hi troben detalls, pedres esculpides que, com fotografies, mantenen les fredes i impenetrables imatges d'aquells temps i d'aquells reis.