Les escales de la Seu tornaren a omplir-se de la Passió

Les escales es varen omplir de gom a gom. | J. Torres.

TW
0

«Cada dona que plori pel seu fill, cada estrella que plori per la llum, cada roser que plori per la rosa, puix que esgrellen el vori del Pubill, i, entre espines, exhalen llur perfum les roses copes i la neu desclosa». Així parlà Jesús a les dones de Jerusalem, segons el Via Crucis de Llorenç Moyà. Així parlà Jesús en el text original del 1953, i així ho tornaren a fer les veus dels actors de Taula Rodona des de les escales de la Seu. Com cada Divendres Sant des de fa catorze anys.

La Passió de Jesús, la història mil vegades explicada, la mort del fill de Déu fet home, el dolor d'un Crist després ressuscitat, tornà a ser la protagonista d'aquest matí de Setmana Santa. Centenars de persones, la gran majoria turistes i curiosos, esperaven des de poc després de les onze que començàs la representació. Els actors venien en processó des de Cort. Embolcallats de roba els lectors, les dones i els homes. Mig nus els que feien de Jesús i els lladres. Els músics Jaume Salom i Elies Gil posaven l'accent allà on el desenvolupament de la història ho demanava. La veu de Dounia Hedreville, plena de sentiment, fons del drama, acompanyava la història de Passió.

Pilar Casasnovas, Esperança Barceló, Pep Baño i Joan Carles Bestard posaren la veu als poemes de Moyà. Bernat Pujol, responsable també de l'escenografia i el vestuari juntament amb Àngel Batista, féu de presentador.

El silenci acompanyà tota la representació, poc més de tres quarts d'hora. Com sempre, gràcies especialment a la bona feina dels actors (pura expressió), el moment de la crucifixió fou el que despertà major emoció. Jaume Quetglas brodà el seu paper de Crist, per segon any consecutiu. Fou un Jesús que patí dolor. Fins i tot en la Tercera Estació del Via Crucis, quan Jesús cau per primera vegada, Quetglas s'ho va prendre amb tanta passió que va fer-se un fort cop al genoll del qual brollà sang i tot.

La resta del repartiment féu també una representació destacable. Aina Segura, una Mare de Déu també veterana, sabé extreure de les seves mans, dels seus ulls i fins i tot dels plecs de la roba, el sentiment de la dona que ha perdut allò que més estimava. Ana García (Verònica), Joan Vidal (Cirineu), Rosa Sart, Margalida Bibiloni, Aina Cortés, Isabel Forteza i Rolando A. Gómez també saberen transmetre la passió dels seus personatges: seguidors del Crist sempre crucificat.