Mor el doctor Hermann Rorschach (1922)

Tal dia com avui mor el psiquiatre suís, nascut a Zuric el 8 de novembre de 1884, Hermann Rorschach. El luctuós esdeveniment té lloc a Herisau, la seva localitat de residència, després d'una intensa vida dedicada al progrés de la medicina i l'ajut a la Humanitat. La seva fama fou deguda a la tècnica per ell inventada i que porta el seu nom, de tal manera que com a individu ha passat a un segon terme, i és molt coneguda la tècnica però no el seu autor. Aquesta serveix per diagnosticar trastorns psicopatològics i es basa a utilitzar deu taques de tintes simètriques que el pacient ha d'interpretar. A través de tals respostes es pot descobrir un gran nombre de fets relatius al malalt. Encara avui, el test de Rorschach és vigent a molts laboratoris psiquiàtrics i en tot cas ha donat el camí per a experimentacions més modernes fonamentades en aquesta prova. Tornam doncs a la nostra tesi de sempre que és la del científic útil generalment oblidat i el greuge comparatiu que ben sovint es fa sobre la seva persona. Com escrivia Ramón y Cajal, «ens agrada considerar el talent i el geni com a varietats humanes perfectament separades, oblidant l'existència de fases intermèdies. Entre la mentalitat comuna i l'enteniment pròcer hi figura la llestesa; de la mateixa manera que entre el geni i el talent hi intercalam, encara que no sempre, l'enginy. Si la psicologia de les mitjanies i dels pobres d'esperit hagués interessat els savis tant com la de la genialitat literària o científica, s'hauria descobert una gamma rica en matisos entre la prudència de l'adotzenament i la radical idiotesa... Demanaren una vegada a certa persona per què no havia volgut assistir a la divertida tertúlia del doctor M..., un home de finíssim enginy però més donat a la vagància que el jeure, i aquella respongué: Perquè la vagància s'aferra i l'enginy no...».