Edward Albert Sharpey-Schäfer (1935)

Miquel Ferrà i Martorell29/03/99 0:00

Tal dia com avui moria a North Berwick, Escòcia, el fisiòleg anglès Sharpey-Schäfer, que havia nascut el 1850 a Hornsey, Moddl Esex. En realitat nomia Edwart Schäfer però a la Universitat de Londres tingué com a mestre d'anatomia i fisiologia William Sharpey, un mestratge que li produí una impressió tan fonda i definitiva que n'adoptà el cognom el 1918. Sembla que la feina de recerca de Sharpey-Schäfer, demostrada el 1894, fou la que consisteixen que un extracte de glàndules adrenals augmenta la pressió de la sang. Amb aquesta demostració, set anys després, possibilità l'aïllament de l'adrenalina per Takamine i això contribuí a l'evolució del concepte de l'hormona, tal com la investigaren Bayliss i Starling. El 1916 Sharpey-Schäfer proposava que es donàs el nom «insulina», derivat de la corresponent paraula llatina per a illa, a l'hormona que ell afirmava que devia existir en les secrecions dels illots de Langerhans. Sis anys després, Banting i Best descobrien aquella hormona, a la qual havien anomenat «isletina». Però aquests mateixos descobridors respectaren el nom donat per Sharpey-Schäfer, «insulina».

A nivell del llenguatge més popular, es defineix «insulina» com «la secreció interna del pàncrees, hormona que regula la quantitat de glucosa continguda en la sang i utilitzada en medicina contra la diabetis, aquesta malaltia, tan freqüent en l'actualitat, que afecta el metabolisme i es caracteritza per una excessiva secreció d'orina més o menys carregada de matèria sacarina, i per una emaciació progressiva. Tal volta, un dels mèrits més importants de Sharpey va ser el reconeixement que la investigació científica es fa entre tots els que s'hi dediquen i que cap descobriment no pot ser considerat una tasca totalment individual. Que una investigació dóna peu a una altra i així es va fent a poc a poc el progrés de la ciència i la tècnica. La germanor científica que no coneix fronteres de països. En aquest cas és útil aquella reflexió de Ramón y Cajal: «Si tens plena consciència de la teva vàlua, has de menysprear el motet de beneit treballador amb el qual, infal·liblement, et tractaran rivals i envejosos per tal de refredar els teus entusiasmes. I encara que tinguessin raó, pensa que les fades t'han donat en néixer el més profitós i preuat dels regals: la força de voluntat, amb la qual, metòdicament conreada, aconseguiràs no només augmentar el patrimoni universal de les idees, sinó triomfar, dins certes limitacions, fins al cim de la teva arquitectura mental».

Però no hem d'oblidar un aspecte ben important de Sharpey-Schäfer i que parla en favor de tot el que abans hem meditat i exposat. Llevat del seu habitual treball de metge i científic, el nostre personatge fou un gran lluitador social i sense descans donà amb les seves manifestacions la igualtat d'oportunitats per a la dona en el camp de la medicina.