La revista mensual de literatura, art i ciències La nostra
terra publica en el seu número de març un monogràfic especial
dedicat al centenari de Goethe. Aquesta publicació, que posà de
manifest, com deia Llompart, alguns dels aspectes més positius de
l'esperit de l'Escola Mallorquina, mostrava així la seva admiració
cap a l'autor d'obres tan genials com Faust, Werther, Hermann i
Dorotea... potser el més famós dels poetes alemanys de tots els
temps, nascut a Frankfurt del Mein el 1749. Les seves primeres
produccions li valgueren l'amistat de Carles August, duc de Weimar,
i gràcies a tal relació pogué visitar països com Suïssa i Itàlia.
Seguí l'esmentat aristòcrata durant la invasió de França el 1792 i
llavors fou el seu conseller i després el seu ministre d'Estat.
Fou, segons historiadors i crítics, gran escriptor i gran savi.
Han lloat la puresa i elegància del seu estil, la viva imaginació
dels seus relats, les idees més fondes de la seva obra. Com a savi,
explorant i pressentint alguns dels grans descobriments
contemporanis, destacà també. El seu drama Goetz de
Berlichingen (1773) el consagra, així mateix, dins el gènere.
Els vuitanta-tres anys de la seva vida donaren, doncs, tots el
fruits per marcar una època i una orientació artística en un moment
de confusió estètica i desconcert social. El científic anglès H.T.
Pledge a la seva obra Science Museum: Science Since 1500, a
Short History of Mathematics, Physics, Chemistry, Biology
(1966) el qualifica d'escriptor i biòleg. Diu: «Literats científics
com Goethe amb un ull agut per a les analogies, apareixen en el
darrer quart del segle XVIII en una distingida línia de pensament,
encara detectable en els raonaments morfològics moderns i en la
recerca, molt prest, d'un important grau d'èxit en les seves
investigacions. Amb Goethe se'ns porta, feliçment associada, la
biologia de plantes i animals, en obert divorci fins en aquells
moments. Així, les parts de la planta i els seus canvis, les parts
del cervell o de l'esquelet, en funció de les seves transformacions
i modificacions, són fondament estudiades per aquell home i altres
savis de l'època a cavall del neoclassicisme i el
romanticisme...».
És evident, pel que fa a les ciències naturals, que si Goethe no
obrí grans portes, deixà entrar un aire renovat i fresc a través de
finestres «màgiques», encara que no tan màgiques com la seva vena
literària. Humanista al cent per cent, descobrí per davall de la
forma el que és essencial i permanent. El seu ideal d'humanitat i
harmonia trobà, potser, la seva màxima expressió en
Ifigènia, un drama psicològic. Gran amic de Schiller, de
l'intercanvi d'idees del qual sortiria una més acurada producció,
ens mostra Goethe com el gran escriptor compromès que fou. La
crítica envers l'home que a causa del seu subjectivisme sense
mesura no s'adapta a la vida, els aguts epigrames contra la
pedanteria literària, el foment de la novel·la pedagògica, la
problemàtica dels conflictes morals... Magnífic Goethe!
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.