Contrabandistes i carrabiners (1880)

Hi ha hagut un tiroteig a la costa de Deià per part dels carrabiners que volien impedir el desembarcament de contraban a la zona. Un llaüt, procedent d'Alger, amb carregament de tabac, es dirigí als roquissars i penya-segats de s'Estaca i des de la costa se li aproparen alguns homes amb una barqueta. Els trets dels carrabiners en feren fugir uns i altres, és a dir, els tripulants i els carregadors. És molt interessant el testimoni que sobre aquells afers obscurs féu l'arxiduc Lluís Salvador: «De vegades, el contraban es converteix en un negoci ben perillós, sobretot a l'hivern quan es destapen grans tempestes sobre les costes del nord d'Àfrica; les petites embarcacions contrabandistes, quan es veuen joguina de les ones, cerquen la salvació a l'abric de la vorera de mar i acaben per estellar-se contra els penya-segats. Record un dia, trobant-me a Bugia, que vaig saber que un falutxo contrabandista mallorquí havia naufragat en aquella ribera perdent la vida dos dels seus quatre tripulants. Un altre contraban freqüent és el de cavalls algerins, per tal d'evitar el pagament dels drets de duana que graven la seva introducció per protegir les eguades del país. Un dia, un conegut contrabandista em contà els entrebancs d'aquesta casta de negoci il·legal: Tot seguint un costum dels àrabs els cavalls que han de ser embarcats es fermen de potes, com si fossin anyells, i dipositats a la cala del vaixell, ajaguts de costat. El patró, assegut a la barra de timonell, no perd un instant, mentre els seus fills talaien l'horitzó. De vegades colombren una vela que sol ser d'un escampavia, és a dir, un vaixell lleuger dedicat a perseguir el contraban. Més vela! Crida aleshores el patró i malgrat el vent fresquet, s'amollen caps i l'embarcació, a tot drap, prova de fugir; però també l'escampavia maniobra i pren bon vent, seguint, amb gran obstinació la presa oferida; el llaüt, contrabandista, és finalment capturat i tot es perd, embarcació i mercaderies; i quan la barca no pot ser transformada en escampavia, és tot d'una cremada... Però no sempre és així i quan a la vista de l'escampavia, un petit navili de contraban ha de fugir i s'aixequen ones poderoses que amenacen negar-la a causa de la feixuga càrrega, el patró crida: Sacrificau els cavalls! La cosa no és fàcil i no és possible desfer els fermalls que mantenen immòbils els animals, doncs el risc que representarien lliures per a tripulants i nau és gros; en aquests casos els escorxen vius i els seus gemecs es confonen amb el sinistre xiular del vent; l'embarcació a punt de naufragar, va solcant una mar roja de sang fins que alleugerida, es dispara com una fletxa i aconsegueix burlar la persecució...».