Pi i Margall, historiador (1892)

«Tal és el teatre "explica Pi i Margall" on es van a desenvolupar els molts i diversos esdeveniments, la història dels quals he agafat sobre les meves espatles quan estic ja en el declinar de la vida; teatre gran, com mai n'hi havia hagut, sobre el qual desplega les seves infinites belleses la concavitat tota del firmament. Llueixen allà no només els estels i constel·lacions del nostre hemisferi, sinó també les de l'hemisferi del Migdia, no només l'Óssa Major i la Menor, que giren aparentment entorn al pol Àrtic, sinó també la Creu del Sud, que es mou entorn a l'Antàrtic i fou l'admiració i l'astorament dels homes del vell Món que la veren per primera vegada».

«La veren aquests homes en passar de l'Equador juntament amb el Centaure, l'Argos i els lluminosos nigulets i negres taques que van calladament fent cursa en les seves eternes òrbites i no trobaren paraules per descriure la fermosor i la magnificèscia d'aquell cel mai vist. Un espectacle grandiós que commou aquell que, habitant l'Equador mateix, pot assolir amb una ullada els astres dels dos pols i dibuixar mentalment entre la Creu i el Carro l'eix de l'Univers!».

Paraules de Pi i Margall que ho diuen tot pel que fa al seu amor a la geografia americana. Però al llarg dels capítols assistim també a la pujada i caiguda dels imperis indígenes, les guerres entre pobles i guerres civils, la presència dels déus i els sacerdots en la vida diària, la construcció de ciutats i poblaments, les llengües precolombines, les creences i el patrimoni mitològic de cada una d'aquelles nacions que foren agredides pel colonialisme i la dubtosa civilització europea. A més d'historiador, Francesc Pi i Margall fou publicista i polític, una de les personalitats més notables de la Primera República espanyola, de la que fou president.

Nascut a Barcelona el 1823, morí a Madrid el 1901. Aquesta obra seva, molt oblidada fins i tot a l'Amèrica llatina, mereix ser ara reconsiderada. Crec que hauríem de fer més cas dels historiadors, veure des de la nostra condició de lectors el mèrit extraordinari de les seves investigacions.

Comptam actualment, en el nostre país, amb tota una nòmina d'excel·lents historiadors que encara no hem sabut calibrar i valorar com pertoca. Antoni Marimon, Pere Fullana, David Ginard, Guillem Morro, Guillem Rosselló Bordoy, Antoni Gili, Antoni J. Quintana, Antoni-Ignasi Alomar, Antoni Nadal, Mateu Morro, Maria Barceló, Josep Massot, Plàcid Pérez, Joan M. Castanyer i tants d'altres que ara no em vénen a la memòria i que ho són de totes, totes...