Pero López de Ayala (1332-1407), canceller de Castella, home
d'Estat i poeta, enllesteix el seu famós Rimado de Palacio,
un gran poema dividit en dues parts, la primera amb un contingut
molt divers, mentre que la segona és una versificació directament
inspirada en els Morals del papa Gregori Magne i els
comentaris al Llibre de Job. Era López de Ayala com altres
nobles del País Basc un «emperejilado», és a dir, partidari
de la Corona de Castella i per això podia ser qualificat, segons
alguns, de traïdor. La seva biografia, però, ens mostra el perfil
d'un home valent i agosarat que es distingí en combats i batalles
del seu temps i que per altra banda vessà la seva saviesa en
aquelles estrofes on feia crítica de la societat, els estaments
polítics i la feblesa humana en general. Home de llums i ombres,
fou també caçador i femellut, religiós i profà...
Potser un dels trets que ens podrien cridar més l'atenció
d'aquest Rimado de Palacio sigui el furiós antisemitisme que
es desprèn de tot un seguit de versos, en què López de Ayala els
denigra i qualifica de «bevedors de sang»: «Allà vénen jueus, molt
ben aparellats, per beure la sang dels pobres humiliats/ presenten
llurs escrits, que tenen concertats/ i prometen les seves joies,
els seus dons privats...». És, com de costum al llarg de l'edat
mitjana, la ferotge crítica, injustament generalitzada, als jueus
banquers i prestamistes.
I torna Pere López de Ayala a la càrrega amb aquests mots: «Allà
fan els jueus el seu repartiment/ sobre el poble que mor per mal
defensament... Senyor, diuen els jueus, servei us farem/ Tres cops
més que abans per ell us donarem/I bons fiadors planers vos
prometem/ amb aquestes condicions que escrites presentem...».
La crítica entra aquí en detalls. «Aquestes condicions Déu sap
quines són/ per al poble mesquí negres com carbó: Senyor, diuen
privats, fareu gran raó/ de donar aquestes rendes a damunt
guardó...».
I acusa els jueus de posar mà massa sovint en el tresor reial.
«Després d'això compareixen Abraham i Samuel/ amb dolces paraules
que pareixen de mel/ I fan una puja sobre els d'Israel...».
L'atac segueix. I López de Ayala critica els jueus per manca
d'escrúpols i sentiments: «Tenen, per això, jueus molt sabuts,/ per
a treure els pits dels que són fotuts/ que no deixen per llàgrimes
ni per gemecs aguts...».
I per si no en tenen prou, diu el poeta, «solen tenir bona part
en les rendes del rei i així, amb tals influències, no pot el pobre
fer sentir la seva veu... No tenen vinyes però compren vins de fora
i n'omplen els cellers i serveixen el vi millor de franc als
cavallers del Consell i el vi agre i brut per al pobre llaurador
que el beu una vegada i no el vol beure més. Els mercaders paguen
tals jueus traïdors i el mateix fan amb la carn i la sal...».
L'antisemitisme estava servit.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.