Madò Maria Ramon Comes avui fa cent anys. Té el cap ben clar i
les cames la duen per tota la casa. Ella diu que no ha fet res per
arribar als cent anys. No ha duit un règim de vida especial, ni res
fora del que fan les altres persones. Ha estat una dona de ca seva
que ha cuidat de la família, de la casa, de l'educació del seu únic
fill i ha ajudat el seu home en la fusteria. Ara, fa 23 anys que
enviudà.
"Contenta d'haver arribat al 100 anys?
"I què voleu que vos digui? Jo sempre he estat una dona de ca
meva.
"Què heu fet per arribar a aquesta edat?
"Res. Feina i guardar bé ca meva.
"Com varen ser les vostres joventuts?
"El poble era petit, hi havia pocs entreteniments. Anàvem a
passejar, als actes de la parròquia. Record quan vaig anar a Palma
per primera vegada, tenia 13 o 14 anys. Hi anàrem amb el tren. Els
vagons que no eren de primera classe estaven destapats, arribàrem a
Ciutat amb els ulls plens de carbonissa de la locomotora. Anàrem a
veure la mar i la Sang, i tornàrem. Tot ens sorprenia llavors.
Teníem un oncle a França, el tio Bernadí, que quan venia ens
contava que allà, a França, hi havia un cotxe que els deien carros
de foc. Carros de foc, dèiem nosaltres, com pot ser? Anys després
ho vaig comprendre quan arribà a Lloseta el primer cotxe, el del
comte d'Aiamans. Tots els al·lots del poble hi anaven al darrere
fins que arribava al palau.
"Què més recordau?
"Quan jo era joveneta encara no hi havia llum elèctrica, a les
cases. Tendria 14 o 15 anys quan es va instal·lar l'electricitat al
poble. La llum venia d'Alaró, de la fàbrica dels germans «Bareols».
A les cases hi havia solament una clau de pas, un cordó bastant
llarg i una sola bombeta. Pagàvem segons la potència de la
bombeta.
"Heu vist calamitats?
"Moltes. L'any de la grip (1918) morí molta gent. Hi havia cases
que un mateix dia tenien dues morts. També record anys de fam i
sequedat com els anys 1914 i 15. L'aigua s'acabà i els que en
tenien la venien a dos cèntims la gerra. La trèiem dels pous amb
fang i esperàvem que s'aclarís per poder beure'n.
"I el vostre casament?
"Em vaig casar el 27 de maig de 1924, tenia 25 anys i el meu home,
36. De viatge de noces vàrem anar a Lluc. Partírem de Lloseta amb
un cotxe de lloguer de Campanet perquè, al poble, no n'hi havia per
llogar.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.