Tot just donada la notícia de la creació d'una comissió entre
l'Institut d'Estudis Catalans i la Universitat de les Illes, el
Govern balear ha optat pel silenci i ha evitat de pronunciar-se
sobre aquesta qüestió. Jaume Gil, director general de Cultura i
Política Lingüística, comentava ahir que «s'haurien d'aclarir
moltes coses abans de parlar».
La veritat és que la notícia ha sortit a la llum arran d'una
altra, l'històric vistiplau institucional de les autoritats
franceses perquè la Universitat de Perpinyà reconeixi la
competència de l'Institut d'Estudis Catalans en matèria
lingüística. El conveni que ahir signaren Castellet i el president
de la Universitat perpinyanesa, Jean Michel Hoerner, tindrà un
resultat no menys històric: la creació d'una delegació de l'IEC al
Rosselló, primera seu de l'entitat fora del Principat.
El cas de les Balears, però, no és el mateix. Manel Castellet,
president de l'IEC, comentà que la diferència en la situació
lingüística de les Balears i del Rosselló és el que impulsa la
creació d'una delegació de l'Institut a Perpinyà. Sobretot, afegí,
tenint en compte que l'Estatut Balear contempla el català com a
llengua cooficial i que l'IEC sempre ha tingut una comunicació
fluïda amb la Universitat.
Ara, però, es tracta de crear «una comissió de seguiment que
entrarà en funcionament a partir del mes vinent». En principi,
aquesta comissió pren els seus representants de la UIB i
l'IEC, atès que el Govern balear, en un principi implicat en
l'afer, se n'ha desvinculat. Joan Mas i Vives, cap del departament
de Filologia Catalana i membre d'aquesta comissió, corroborà aquest
fet en comentar que, en un principi, es tractava d'«una relació a
tres bandes» i que es feren «converses per mirar en quins punts es
podria coincidir». El que és evident és que aquestes converses,
almenys per una de les parts, no arribaren a bon port.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.