La reina Joana I de Nàpols decideix casar-se amb Carles, el fill
major de santa Brígida. Encara que Carles era casat i la reina no
estava segura d'esser vídua, ja que si bé ella donava per mort
Jaume IV de Mallorca, el seu marit, era opinió general que aquest,
cansat de la conducta de la seva bella i corrupta esposa, havia
aprofitat per fer-se el desaparegut després d'una batalla. Santa
Brígida va córrer a dir a la reina que el seu fill no era fadrí i
Joana de Nàpols, tot fent servir el seu cinisme habitual, va
respondre: «Jo ja ho sé això, però a Nàpols no hi ha cap sacerdot
que ho sàpiga i un cop celebrat el matrimoni, ja miraré com el papa
ho dóna per vàlid...».
No va tenir sort Joana de Nàpols. Quan Carles es posava el
vestit per al casament, es va sentir sobtadament malalt i morí pocs
dies després. Quan el seguici fúnebre anà camí del convent de Santa
Creu, on el promès de la reina seria soterrat, algú vigilava des de
les ombres. Llavors feren les exèquies solemnes al difunt oficiades
a la catedral per l'arquebisbe Bernat de Montaure, en presència de
tota la cort i la noblesa. Després, la sobirana es va fer donar el
condol per tots els seus súbdits presents. I qui fou vist aleshores
entre el públic? Doncs diuen que Jaume de Mallorca vestit de frare,
mig amagat el rostre sota la caputxa. No mancarà qui ho negui i qui
digui que es tracta d'una llegenda. De fet, segons els cronistes,
amb aquell mateix vestit de frare s'havia deixat veure, també a
Mallorca, en un raval d'Artà i a casa de la Coloma, un conegut
hostal de Sóller. El cas és que Alfons de Valterra, bisbe de Jaén,
que fou el darrer director espiritual de santa Brígida i que
acompanyava els pelegrins suecs a Terra Santa, havia assistit als
esmentats funerals. I així ho afirmà i declarà oficialment. Però
per una altra banda, els cronistes asseguraven que Jaume IV havia
mort sense successió aquell any, als trenta-vuit anys d'edat
(altres diuen que en tenia quaranta-cinc) i alguns historiadors
pretenen que morí a causa d'una «herbada», un fort verí, preparat
per Pere el Cerimoniós. Uns altres diuen que deixà el
príncep aquest món per motiu de greu malaltia contreta en les
campanyes. Finalment, uns altres reafirmen que fou ferida de guerra
que en un principi no es considerà perillosa i que després va
prendre molt malament. I si aquell cadàver, sepultat a l'església
dels franciscans de Sòria no era el de Jaume IV... De qui era?
Difícil seria avui en dia esbrinar-ho ja que aquell temple fou
totalment destruït per un incendi a començament del segle XVII i
d'aquella tomba reial no en restà un sol vestigi.
Havia mort en aquella ocasió Jaume IV o visqué amagat la resta
de la seva vida? Bon argument per a una novel·la històrica. O no
?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.