Carlos Martín: «Constantment s'estan descobrint asteroides propers a la Terra»

El doctor del Museu de Ciències Naturals de Madrid parlà sobre meteorits a la UIB

TW
0

Els amics d'Astèrix només tenen por d'una cosa: que el cel els caigui sobre el cap. Després de pel·lícules com Deep impact o Armaggedon, a tothom li va passar un poc el mateix. Semblava com si el cel estigués ple d'asteroides disposats a fer diana en ciutats superpoblades. El doctor Carlos Martín Escorza, investigador del museu de Ciències Naturals de Madrid, parlà ahir a la UIB sobre Meteorits: riscs i aportacions. Conclusió: no cal ser com Obèlix però el cel és un misteri...

"He volgut mostrar que els meteorits són un fenomen que apareix des del principi del Sistema Solar i que va tenir molta importància fa quatre mil milions d'anys. Per ells fins i tot es formaven planetes. Eren uns impactes tan grans i freqüents que feien impossible la vida. Després hi va haver un període de calma que ha durat fins ara. Continuen els meteorits, però amb menys freqüència, només n'hi ha de grans de tant en tant.

"Quan va ser el darrer impacte important?
"El més recent va ser el 1908 a Sibèria. Cremà dotzenes de quilòmetres de bosc, casetes de caçadors, però no provocà cap mort.

"Si passàs ara, seria una bogeria...
"I tant. Hi hauria centenars de periodistes, científics, curiosos...

"És que les pel·lícules han posat els temes cinetífics de moda, els dinosaures d'Spielberg obriren el tema.
"En realitat ha estat el coneixement científic qui l'ha posat de moda. Hi ha un binomi asteroide-dinosaure pertot arreu i del qual els nins són uns receptors fantàstics que ha difòs moltíssim la teoria sobre l'impacte d'un meteor com a causa d'extinció dels saures. Hollywood ha agafat aquests temes i els ha posat al servei del divertiment.

"Però, tenim números o no?
"Constantment es descobreixen asteroides propers a la Terra. En deu anys se n'han descobert cinc o sis mil. Evidentment ja hi eren de sempre, però de vegades la ignorància fa ser més feliç (riu). Allò més important és descobrir-ne la grandària, l'òrbita i la velocitat per saber si són perillosos o només decoratius. Des de l'any noranta n'han passat quatre a una distància menor que la Lluna i no ha succeït res. Ara hi ha gent que ho està mirant, cosa que abans no passava.

"Però si arriba el moment, si la cosa s'acosta massa, es podria aturar?
"Hi ha la tecnologia, solucions tan senzilles com que un coet el desviàs cap a una òrbita no perillosa, però és dificil trobar-los, descobrir-ne l'òrbita i també seria complicat prendre una decisió global. Qui ho pagaria?

"Pensant en això, mirarem les pluges d'estels amb uns altres ulls.
"Mirar al cel és un espectacle de gran estètica i, si a més ens cau un meteorit al cotxe, ens podem fer rics.

"Seria molta casualitat.
"Ja ha passat tres pics.