Trama de conspiradors (1936)

TW
0

Al llarg d'aquests dies, els contactes entre elements que conspiren contra la República s'intensifiquen. Els fils que surten de Madrid arriben a Pamplona, Marroc, Estoril (on es troba el 'golpista' Sanjurjo) i altres ciutats de l'Estat espanyol. Els moviments d'enllaç entre l'Exèrcit i la dreta civil, tot en connexió amb carlistes, falangistes i monàrquics, posen en marxa una maquinària facciosa que ja ningú podrà aturar. Queipo de Llano, que és aleshores inspector general de Carrabiners, va d'una caserna a l'altra del país, fa milers de quilòmetres i pertot arreu troba suport de cacics i elements destacats encara que observa, contrariat, que la majoria del cos de carrabiners és molt fidel a la República. Tanmateix, al cap d'un parell de setmanes s'entrevistarà amb Mola, poc dies després d'haver estat destituït de la Presidencia de la República el seu sogre, Niceto Alcalá Zamora. Es mouen també des d'Estoril, teixint la xarxa de la sublevació, els aviadors Ansaldo i Ruano, el tinent coronel Esteban Infantes, l'almirall Carranza i el pretendent al tron Javier de Borbón Parma és un eficaç correu secret entre Sanjurjo i Mola. També fa de missatger incondicional un cunyat de Franco, Alfonso Jaráiz, casat amb la seva germana Pilar. I l'altre cunyat del 'general', en aquest cas el famós 'cuñadísimo', Serrano Suñer, s'entrevista nombroses vegades amb Primo de Rivera, tancat a la presó d'Alacant. Tot el que s'espera és mes, dia i hora. Des de les Canàries, Franco assegura la disponibilitat de les guarnicions africanes, del 'Tercio' i els Regulars. El general Cabanellas, cap de la Cinquena Divisió Orgànica a Saragossa diu a Serrano Suñer: «Sé el que preparau i estic amb vosaltres!» i Mola viatja a Burgos, on aconsegueix l'adhesió del general González de Lara. A Estoril, els policies republicans que vigilen Sanjurjo i controlen les seves visites són conquerits, a poc a poc, per la simpatia del general i acaben essent els seus col·laboradors, és a dir, missatgers fora de sospita, que no tenen preu. Però la coordinació dels rebels no és encara un fet i hauran d'esperar mesos, fins al 18 de juliol. El que tenen clar és que Azaña no ha d'ocupar el poder com a president de la República.

En una carta de Franco al primer ministre Casares Quiroga es pot llegir: «No diuen veritat aquells que consideren l'Exèrcit desafecte a la República; l'enganen aquells que simulen complots a la mesura de les seves brutes passions; presten un mal servei a la pàtria els que desfressen la seva inquietud, dignitat i patriotisme de l'oficialitat, fent-los aparèixer com a símbols de conspiració i desafecte...».

És curiós el detall de com molts d'aquells missatgers feien servir la tradicional 'picaresca' popular per portar les cartes d'un punt a l'altre i així, militars i forces de l'ordre enrotllaven el paper dins el canó de la pistola.