«En moltes escoles del Perú només hi ha un llibre per al mestre i els nins»

Fa deu anys que Miquel Ramon està al Perú, a la diòcesi o prelatura de Huamachuco, on és bisbe un altre mallorquí franciscà, el pare Sebastià Ramis, de Llubí. Miquel Ramon fa feina a la parròquia de Santimbamba, situada a 130 quilòmetres de Huamachuco i a 7 hores en cotxe «per mor del mal estat de la carretera», explica. El territori que abraça aquesta parròquia, com ell mateix constata, té l'extensió de mig Mallorca. A més, afegeix que de les tres parts en què es divideix el territori, dues d'elles no tenen cap casta de carretera i el recorregut s'ha de fer a peu o damunt una mula. Miquel Ramon viatja durant tres dies damunt l'animal per arribar als llocs més extrems dels dominis parroquials, que inclouen uns 60 pobles, d'entre 100 i 1.000 habitants. Són visites que fa tres o quatre vegades a l'any.

"Quin és el projecte a favor dels nins peruans? 
"No invertim en cap projecte en general. Allà, les mancances de tot tipus són nombroses. Hi ha anys que no avançam una passa, més ben dit, tornam enrere, a causa de circumstàncies politicosocials que sempre van en contra dels més dèbils. Quant a l'educació, els pocs mestres que hi ha són persones que han estudiat algunes lletres però que, fins i tot, no arriben a saber escriure correctament. No hi ha llibres de text, tot es redueix a una senzilla pissarra i uns quants papers en què els nins copien els dictats del mestre. En moltes escoles només hi ha un sol llibre, tant per al mestre com per als alumnes.

"I tenen per viure? 
"Allà, l'agricultura, que és del que viu la gent, és pura subsistència. Llauren amb bous i arades de fusta que només tenen la rella de ferro, com es feia ara fa cent anys a Mallorca. Sembren el que necessiten per menjar i si cap any sobra alguna cosa fan intercanvi d'espècies i de productes. És normal veure famílies amb vuit, deu o dotze fills. Hi ha una gran natalitat però, també, molta mortalitat infantil.

"I la sanitat? 
"Pel que fa a la sanitat, prefereixen anar al bruixot abans d'anar al metge. Hi ha pocs medicaments i, moltes vegades, els pocs que hi ha estan caducats. Naturalment quan parlam de metges parlam de persones que han fet alguns cursets de medicina o salut, no de professionals com ho entenen a Mallorca. L'Església respon així com pot i generosament a aquesta situació, bàsicament a través dels centres de promoció familiar.

"Què són aquests centres? 
"Són llocs on s'intenta ensenyar o explicar a la gent a aprendre a cuidar més de la seva salut, a l'hora d'alimentar-se, se'ls ensenyen algunes feines, sobretot d'artesania. A cada centre hi ha una junta directiva i un grup de promotors. Aquests promotors fan cursos previs, per després ensenyar el que han après a la gent dels caseríos, llogarets, que treballen el camp.

"I la vostra tasca espiritual? 
"Hi ha poquíssims capellans, a la diòcesi de Huamachuco som nou franciscans del tercer orde desenvolupant una tasca social i religiosa molt important i amb uns mitjans extremadament precaris. Però, hi ha molts catequistes que viuen amb interès la seva fe i la cuiden.

"Quina feina fa el catequista? 
"Els catequistes vénen a ser els rectors dels poblets, no només fan catequesi als petits o als al·lots, també preparen els matrimonis que tenen fills per batejar o les parelles que s'han de casar i, els diumenges, reuneixen l'assemblea cristiana per celebrar la paraula de Déu. Nosaltres, els capellans, només podem passar-hi tres o quatre vegades a l'any per anunciar Jesucrist i impartir els sagraments.