El martiri de Benjamin des Chauffours (1726)

TW
0

El gentilhome lorenès Benjamin des Chauffours és acusat de practicar l'homosexualisme, que en aquella època, més que desviació de la natura era considerat un crim greu. El cas és que el pare del Regent, duc d'Orleans, que era alhora germà de Lluís XIV, havia també practicat, sense entrebancs, l'homosexualisme, i diuen que si Benjamin des Chaffours hagués tingut només un parell d'amants, la justícia hauria tancat els ulls. La policia, però, va fer un escorcoll de casa seva i hi trobà una llista molt compromesa.

Hi figuraven devers dos-cents homes, alguns de l'alta noblesa. Sembla que Benjamin exercia per a ells la funció de proxeneta. El turmentaren per veure què hi havia de veritat en tot aquell afer i descobriren efectivament que aquella xarxa del que aleshores anomenaven «el vici grec» era ben real. Amb això, la justícia del rei es mostrà incapaç de fer públic aquell gran escàndol i Benjamin des Chauffours hagué d'esdevenir l'anyell del sacrifici. Pensaren que si mataven el detingut, ell i el secret restarien segellats sota el paperum oficial i el castigaren a morir entre les flames de manera que només en restassin les cendres. A l'acta de condemna era esmentat el retentum, que consistia a escanyar el reu abans de posar-lo a la foguera. Es tractava d'una instrucció secreta que pretenia estalviar els sofriments de l'agonia en els aparells d'execució més cruels, com era el cas de la roda. El botxí escanyava secretament el condemnat amb un fil invisible per al públic i així, la maça només esclafava carn morta. Morir a la foguera causava també espantosos sofriments i per això Benjamin fou escanyat sense que la gent curiosa se n'adonàs. Entre els que aplaudien l'acció de la justícia, entre el populatxo, no hi mancaven senyors de bona casa que havien estat en aquella llista. És clar, alenaven tranquils... El famós botxí Samsó, nissaga de botxins francesos, després d'aplicar aquesta execució i d'espolsar les cendres del pobre reu, hagué d'anar malalt al llit. Fou la seva darrera aparició en públic. Una malaltia desconeguda l'havia ferit de mort. Tenia quaranta-cinc anys, el triple que aquell proxeneta que havia eliminat. I Charles «Samsó», després de llarga agonia, morí.

Al contrari de Benjamin, escampat al vent, el seu cadàver fou soterrat dins l'església de Saint-Laurent i tots els clergues de la parròquia assistiren a les exèquies. Aquest fet històric em recorda quelcom de semblant a la nostra història recent, la història de la crònica negra, quan un infant foraster, també proxeneta, aparegué misteriosament mort. S'emportà a la tomba el seu secret, els noms dels que amb doblers a la mà havien abusat d'ell. Fou un altre Benjamin. Supòs que n'hi ha haguts molts al llarg dels segles.