El gentilhome lorenès Benjamin des Chauffours és acusat de
practicar l'homosexualisme, que en aquella època, més que desviació
de la natura era considerat un crim greu. El cas és que el pare del
Regent, duc d'Orleans, que era alhora germà de Lluís XIV, havia
també practicat, sense entrebancs, l'homosexualisme, i diuen que si
Benjamin des Chaffours hagués tingut només un parell d'amants, la
justícia hauria tancat els ulls. La policia, però, va fer un
escorcoll de casa seva i hi trobà una llista molt compromesa.
Hi figuraven devers dos-cents homes, alguns de l'alta noblesa.
Sembla que Benjamin exercia per a ells la funció de proxeneta. El
turmentaren per veure què hi havia de veritat en tot aquell afer i
descobriren efectivament que aquella xarxa del que aleshores
anomenaven «el vici grec» era ben real. Amb això, la justícia del
rei es mostrà incapaç de fer públic aquell gran escàndol i Benjamin
des Chauffours hagué d'esdevenir l'anyell del sacrifici. Pensaren
que si mataven el detingut, ell i el secret restarien segellats
sota el paperum oficial i el castigaren a morir entre les flames de
manera que només en restassin les cendres. A l'acta de condemna era
esmentat el retentum, que consistia a escanyar el reu abans de
posar-lo a la foguera. Es tractava d'una instrucció secreta que
pretenia estalviar els sofriments de l'agonia en els aparells
d'execució més cruels, com era el cas de la roda. El botxí
escanyava secretament el condemnat amb un fil invisible per al
públic i així, la maça només esclafava carn morta. Morir a la
foguera causava també espantosos sofriments i per això Benjamin fou
escanyat sense que la gent curiosa se n'adonàs. Entre els que
aplaudien l'acció de la justícia, entre el populatxo, no hi
mancaven senyors de bona casa que havien estat en aquella llista.
És clar, alenaven tranquils... El famós botxí Samsó, nissaga de
botxins francesos, després d'aplicar aquesta execució i d'espolsar
les cendres del pobre reu, hagué d'anar malalt al llit. Fou la seva
darrera aparició en públic. Una malaltia desconeguda l'havia ferit
de mort. Tenia quaranta-cinc anys, el triple que aquell proxeneta
que havia eliminat. I Charles «Samsó», després de llarga agonia,
morí.
Al contrari de Benjamin, escampat al vent, el seu cadàver fou
soterrat dins l'església de Saint-Laurent i tots els clergues de la
parròquia assistiren a les exèquies. Aquest fet històric em recorda
quelcom de semblant a la nostra història recent, la història de la
crònica negra, quan un infant foraster, també proxeneta, aparegué
misteriosament mort. S'emportà a la tomba el seu secret, els noms
dels que amb doblers a la mà havien abusat d'ell. Fou un altre
Benjamin. Supòs que n'hi ha haguts molts al llarg dels segles.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.