Mort el ca s'acaba la ràbia (1369)

Miquel Ferrà i Martorell01/03/99 0:00

Essent rei de Castella Pere I, conegut com «el Cruel», un dels seus germans bords, Enric de Trastàmara, li fa la guerra per disputar-li el tron. Nascut el 1334, Pere I havia succeït el 1350 son pare, Alfons XI. Tot d'una que tingué la corona va fer tancar Leonor de Guzmán a l'alcàsser de Talavera. Aquesta havia estat l'amant preferida d'Alfons XI i era mare del tal Enric. La va fer matar i alhora perseguí els seus germans naturals. Monarca tirànic que tot Castella odià en poc temps. Però les injustícies durarien més de setze anys. Assassinà el seu germà Frederic i després volgué teixir el mateix parany a Enric de Trastàmara. Aquest, però, es refugià en els territoris de la corona catalanoaragonesa i contractà les companyies blanques de Bertrand de Duguesclin, és a dir, una tropa de mercenaris que el reconegué com a nou rei de Castella. Aquests homes de guerra eren anglesos, amb gran experiència de lluita, molt destres en el maneig de l'arc i de la ballesta. Pere I hagué de cercar aliats per reforçar la seva host i trobà auxili en el Príncep Negre. Aquest personatge, fill d'Eduard III, príncep de Gal·les, conegut amb aquest sobrenom a causa del color de la seva armadura, era un gran guerrer. La seva gesta més important fou guanyar la batalla de Poitiers, on va fer presoner Joan el Bo (1330-1376). Amb aquests altres anglesos derrotà, Pere I, Enric de Trastàmara a la batalla de Navarrete i després anà a fortificar-se al castell de Montiel. Aconsegueix Enric reagrupar les seves tropes, les augmenta i reorganitza i ardit, va al darrere del seu enemic mortal. El seguici bèl·lic del rei Pere havia marxat vers Alcàntara, a la vora del Tajo i a l'oest de Toledo, per on no aconsegueix reclutar molts homes. Torna enrere i se'n va pel Camp de Calatrava. Allà troba, sobre un puig, el castell de Montiel, que serà el seu darrer habitacle i la seva tomba. Hi havia en aquell indret una profecia, d'aquelles profecies medievals de bruixes, bruixots i follets. Era la que deia que al castell «hi vindrà a morir l'au negra i robadora...».

Assetjat, el castell resisteix encara i contra els seus murs les fletxes i dards dels millors ballesters no hi podran penetrar.
Però la fam cau sobre els defensors de la fortalesa...
Havia dit Pere I tot referint-se als seus germans bords que no hi havia altre remei que matar-los a tots. I havia popularitzat aquella dita famosa «mort el ca s'acaba la ràbia»...

També hi havia hagut una certa guerra psicològica per part d'Enric de Trastàmara, el qual havia fet córrer la veu que Pere era fill de jueu, és a dir, en la veu de l'època, un «julivert». El nom que li aplicaren els seus enemics, Pero Gil, el convertia en broma de taverna. No oblidem que els sentiments antijueus en aquell moment era particularment intensos i que mancaven menys de tres dècades per als terrorífics pogroms del 1391. Com és natural, Pere I també féu la campanya oral contra el «fill de puta» i així, dividida l'opinió pública, havia hagut, el poble, de prendre partit. Al llarg del setge, Pere I vol arribar a un acord i envia el seu secretari, Men Rodríguez de Sanabria, a parlar amb Bertrand de Duguesclin. Tanmateix no li fan cas i cau en el parany. Un cop mort, Enric de Trastàmara li posa el peu al damunt i diu: «Mort el ca, s'acaba la ràbia»...