Bel Cerdà: «La veu és el gran valor»

La cantant de Sis som ha presentat el disc «Sons d'una illa», un recull de veus pobleres

Cerdà està molt satisfeta de «Sa Pobla. Sons d'una illa».

TW
0

Bel Cerdà està molt orgullosa de la feina feta en el treball Sa Pobla. Col·lecció sons d'una illa. Orgullosa. Entusiasmada. Un disc enregistrat gràcies a la tasca de producció dels estudis Ona Digital, d'Antoni Fernández, i el suport del Consell Insular de Mallorca (CIM). Bel Cerdà hi aportà la tasca de recerca de cantadors, de veus autèntiques que, segons recalca, «són els veritables protagonistes del treball».

"Com començà el vostre interès per la música popular?
"Al 1973 m'hi començ a interessar arran del Festival de la Cançó Camperola que es féu durant dos anys seguits. Semblava que anàs a tenir continuïtat, era un moment de recuperació de tot aquest patrimoni. Jo tenia moltes ganes de sortir d'una ignorància musical molt grossa. Aquesta cultura a les escoles no s'ensenyava, només la tenies per la banda de casa. En el meu cas, jo venia de poblers i irlandesos, i les tradicions s'hi vivien de manera molt fresca. Per això, quan sentia cantar la gent gran m'emocionava, però ho trobava molt mal de fer.

"El Festival, però, continuà?
"No, s'aturà. El 1982, amb els amics de Sis som, engrescàrem la gent de Sant Llorenç i Manacor per fer les Tonades i músiques de Llevant, que apareixeran molt aviat. També fou llavors quan enregistràrem els poblers. Amb aquests dos discs queden enregistrades les parts de tonades, balls i codolades més pures.

"I per què s'ha esperat tan de temps per publicar aquesta feina?
"La justícia de treure'l ara és perquè estàvem farts d'esperar. Ara són vius, han anat cantant i tenen suficient ressò. Esper que sigui una eina per a tots els mallorquins, que s'ho escoltin i que els surti la cantera. Que en surtin més! Hi ha gent de menys de seixanta anys que canta de meravella i s'ha de llevar el complex que qui canta més pur té menys valor que aquells que en saben més instrumentalment parlant. La veu és el gran valor. Tu els pots arranjar, però el més important és la veu.

"Les gravacions de fa tant de temps, estaven en bon estat? Fou difícil recuperar-los.
"Toni Fernández féu una veritable feina artesanal. Eren enregistraments d'estudi, els cantadors venien en taxi des de sa Pobla, però queden fresques, no de laboratori.

"Tants anys després, la veu dels cantadors també deu haver canviat?
"I tant!, per a millor!. La veu no envelleix com el cos, madura. Fins i tot es nota aquest canvi en els cantadors lírics. És una altra història.

"Hi ha alguna altra «joia» enregistrada que encara no hagi vist la llum?
"Hi ha, per exemple, gravacions d'en Biel des Cantó de Llubí. Era màgic, et transportava a una època medieval.

"Creieu que aquesta cultura està prou valorada actualment?
"No és viva perquè no es viu a l'escola, a la societat. Hi ha una manca de cultura del nostre arrelament molt forta. I no només d'això, només cal veure com es parla mallorquí. Hi ha una gran influència anglosaxona que és un càncer per a la resta de cultures. La llengua, l'arrelament a la terra, es conserva a la Part Forana, si això desapareix... amb les meves eines faré la meva feina, però no per salvar el món, sinó per satisfacció pròpia. Jo som molt forta, no em manegen des que estic més arrelada a la meva terra.