José Canalejas substitueix com a cap del govern Segismundo Moret
(Cadis, 1838-Madrid, 1913), que havia estat col·laborador de
Sagasta i havia ocupat diferents ministeris. La seva figura
política és en aquest temps reivindicada enfrontada a la d'Antoni
Maura. Era Canalejas un regeneracionista i si Maura havia volgut
atreure's la massa neutra, cercava la propaganda dins el
proletariat.
Havia dit: «El partit liberal ha de completar la seva
organització democràtica popular, educadora i combatent». I quan es
va fer càrrec del govern afirmà que «no he vingut a ocupar la
presidència del Consell. He vingut a exercir-la».
Canalejas per altra banda havia estat, fins aleshores, la veu
més crítica contra el mateix partit liberal i ironitzava sobre
aquesta formació política dient que aquesta semblava un automòbil
«en la velocitat que marxava, en la pudor de benzina i en la
facilitat que tenia per restar en pana a mig camí...».
És clar que li plogueren els problemes. La voluntat de fer la
revolució des de dalt convidava al fracàs. Proposava la cultura per
als més humils, la supressió dels imposts de consum que afectaven
principalment les capes més populars, el foment de l'estalvi, el
contracte de treball, la seguretat social, disposicions relatives a
la feina de la dona i l'aprenentatge laboral...
I heus aquí que amb tan bones idees topà amb l'Església i ja és
sabut que en aquell temps i en aquest país podia resultar letal per
un polític trobar-se en el camí de les baralles legals amb el
clergat o els militars.
Quan Canalejas autoritzà que els temples de les confessions no
catòliques poguessin fer ús de senyals exteriors, demostratius de
la seva condició, hi hagué una forta campanya contra ell promogut
per l'estament religiós vaticanista. Dins aquella propaganda, tots
aquells debats, tota aquella polèmica, hi hagué una astuta maniobra
de difamació contra aquell Canalejas liberal i sospitós de
simpaties socialistes. La tragèdia arribaria dos anys després, quan
el polític era assassinat a la madrilenya Porta del Sol. Es donava
la paradoxa que ni aquell era el lloc freqüentat per Canalejas ni
l'anarquista executor tenia per ordre atemptar contra ell, sinó en
la persona del rei.
Tanmateix Antonio Machado havia dit: «La revolució des del
poder? Renovar l'arbre pel seu cimal? Però si l'arbre s'ha de
renovar per totes les seves parts i singularment per les arrels!
Sona molt millor la revolució des de baix ja que no es tracta de
renovar l'arbre pel cimal sinó per l'escorça... És ridícul pensar
en una revolució moguda pels vells, una revolució senil... La
revolució vindrà des de baix, un planter popular acompanyat de la
sempre inevitable rebel·lió dels menors...».
Machado en sabia força.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.