És estrenat el film made in Hollywood que porta per títol
The mark of Zorro (La marca del Zorro), de Fred Niblo,
personatge a qui dóna vida Douglas Fairbanks. Nascut a Denver,
Colorado, el 1883, els seus pares, orgullosos, li posaren per nom
Douglas i afirmaren que seria tan famós com Ricard III. Com explica
Romà Gubern, «esdevingué, efectivament, un heroi de les causes
justes, arquetipus idealitzat de l'americà saludable, esportiu i
amable. Primer amb temes actuals de la vida nord-americana, tenyits
amb una certa ironia i després, mitificat, com a superhome
universal, en escenaris exòtics o èpoques pretèrites...».
Després de La marca del Zorro vindria Don Q. Fill del
Zorro, estrenada el 1925, un film, en aquest cas, de Donald
Crisp. És, però, interessant saber que aquells guions eren escrits
per una al·lota molt jove de San Diego que nomia Anita Loos i que
encara anava a escola quan va escriure els seus primers guions.
Llavors, ja casada, l'ajudava John Emerson, el seu marit. Així, la
pel·lícula d'aventures promocionava el gènere i es cobria de
glòria.
Encara que Douglas Fairbanks morí a Santa Monica, Califòrnia, el
1939, el Zorro seguí viu i batega encara, fins enguany mateix.
El veurem, anys després, interpretat per altres actors, ja sigui en
produccions cinematogràfiques o sèries televisives. Entrarà
igualment en el món del còmic i en els prestatges del pulp
book... Entranyable argument que mai no perd vigència: «És
l'any 1920. Don Diego de la Vega abandona els seus estudis a
Salamanca i retorna a Califòrnia, on sembla que hi ha greus
problemes. Per tal de poder investigar millor el que passa, Don
Diego es fa passar per un home tímid i covard. En realitat és el
Zorro, el fantasmagòric personatge, el defensor dels febles. El
comandant Monasterio vol expropiar unes terres de manera
fraudulenta. Si algú es resisteix a tal espoli, és empresonat o
penjat. El Zorro se li enfrontarà i una i altra vegada el deixarà
en ridícul». Un dels darrers guionistes del mite, Oliver Séchan
(1986) en fa aquest fragment de narració: «Els soldats aturaren el
cotxe en el mateix moment que passava per la porta de la vila i en
davallà un jovencell alt i prim, amb una casta de caminar
amanerada, i que vestit amb gran elegància portava un llibre en la
mà. Era Don Diego, que, des de les seves primeres passes a terra
ferma interpretava el seu nou paper i el seu fals personatge. Des
de la muralla podia ara contemplar, amb un cop d'ull, el poble de
Nostra Senyora dels Àngels, més coneguda com 'Los Angeles'. Al
front, just al davant d'ell, el carrer Major, cenyit per cases
baixes cremades pel sol i més enllà la placeta del mercat i
l'església, que mai no acabava de construir-se. En segon terme, els
brancams ombrívols del bosc...».
La Califòrnia colonial, cases hispàniques, esglésies i convents
franciscans, mobles del darrer barroc peninsular... i el record de
fra Juníper i els seus missioners.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.