Arthur Koestler: perillós pederasta? (1942)

Miquel Ferrà i Martorell20/01/99 0:00

Arthur Koestler, (1905-1982), nascut a Budapest, escriptor fins aleshores no molt conegut, aconsegueix la màxima consagració literària amb la seva obra més emblemàtica, escrita el 1939, Darkness at noon, que és editada tal dia com avui, el 1942, a Anglaterra i els Estats Units. L'èxit és extraordinari. Havent fet els seus estudis a Viena, marxà sent molt jove a Palestina i allà exercí nombrosos oficis. Atret per la premsa, aconseguí ser un bon redactor per a l'empresa Ullstein i el 1931 es feia membre del partit comunista alemany, circumstància que li va permetre de fer alguns viatges a la Unió Soviètica. Va venir a la guerra civil espanyola i fou empresonat pel bàndol franquista i per poc no va ser afusellat. El 1938 trencava la seva relació amb el partit comunista i atacava frontalment els sistemes socialistes. L'esmentada obra mostrava amb una tècnica narrativa, avui considerada magistral, la feixuga existència d'un home tancat a la presó: «Sonà la porta del calabós al davant de Roubachof. Restà una estona recolzat a la porta i encengué una cigarreta. Sobre el llit, a la seva dreta, hi havia dues flassades relativament netes, i el matalàs semblava ben farcit. El lavabo, a la seva dreta, no tenia tampó però l'aixeta funcionava. Allà, a la vora, el poal, havia estat desinfectat i no feia mala olor. D'una part i l'altra els murs eren gruixuts i ofegaven quasi tots els renous, però allà on els tubs de la calefacció i de desguàs penetraven dins la paret, hi ressonava el soroll... La finestra començava a l'altura dels ulls i es podia veure el pati sense haver-se d'enfilar pels ferros...».

Fins a quin punt aquell Roubachof era Arthur Koestler?
Ara, el professor David Cesarini acaba de publicar una biografia d'aquest escriptor contemporani de Camus, Sartre i Orwell. El llibre porta per títol The homeless mind (La ment sense llar) o si voleu, el cervell sense casa i a causa d'aquests textos contrastats amb testimonis i documents descobrim un Arthur Koestler, violador i pederasta. Tan gran ha estat l'escàndol, tan decebuts estan els admiradors d'aquell home, que les autoritats acadèmiques han fet que el bust de Koestler sigui retirat. Drogoaddicte, alcohòlic i violador de dones grans i al·lotes menors. Sembla que tot aquest assumpte començà quan les organitzacions feministes d'Escòcia uniren les seves forces per llevar el bust de Koestler del saló universitari, entre d'altres famosos. L'escriptor era considerat fins aleshores com un gran benefactor de la Universitat d'Edimburg i la sorpresa, en conèixer els més obscurs i trists aspectes del personatge, ha estat majúscula. Fins i tot sembla que va fer servir aquelles experiències de maltractaments a les dones per escriure un assaig sobre el coneixement sexual. Però sembla que en determinats moments, si hem de creure Cesarani i les feministes britàniques, Koestler en tenia poc, de coneixement. Una de les seves víctimes, Jill Craigie, esposa del laborista Michael Foot, ha romput també el silenci... Tenia setanta-set anys quan se suïcidà i la seva esposa Cynthia l'acompanyà a la tomba. Mirau per on...