Festa grossa a Palma

El centre de la ciutat, les places tradicionals, s'omplí de gom a gom de sarau i d'ambient musical, de recerca de l'estil desitjat i de l'olor aspra dels foguerons i les torrades.

La festa començà poc després que el sol s'acomiadàs dels carrers. El batle de Palma, Joan Fageda, contagiat de l'esperit festiu, va encendre el fogueró de la plaça de santa Eulàlia.

Per segon any consecutiu, la colla de Castellers de Mallorca no faltà a la cita. Un cop encesa la flama, els seus membres aixecaren un pilar honorífic. L'exhibició no quedà allà i els castellers procediren a construir altres castells, entre els quals havien preparat un pilar de cinc i un tres de sis aixecat per sota.

I si santa Eulàlia va ser l'escenari del sus inicial, de la primera flama encesa en aquesta la nostra nit del foc palmesana, la resta de places habilitades per a les actuacions no varen ser menys importants.

De nou, un any més, els diferents estils musicals marcaren l'ambient.
La plaça de Cort, el cor de la ciutat, es vestí de gala per acollir les actuacions d'alguns dels artistes més destacats de l'anomenada cançó espanyola. Compartien cartell enguany l'inesgotable Manolo Escobar, que obrí foc en aquest indret, la «cantaora» Charo Reina i Luis Prieto. Avançant-se uns mesos a la fira d'Abril, els aficionats a la música d'arrels flamenques gaudiren d'una nit inoblidable.

Pocs metres més enllà, a la plaça de Sant Francesc, l'espectacle seguí unes línies semblants, amb la presència a dalt de l'escenari de Maria del Monte (que ja ens visità en una ocasió també amb motiu de les festes del patró de Palma) i d'Ana María Redondo y su gran cuadro flamenco, cosa que propicià que molts de ciutadans es moguessin entre un i altre escenari per no perdre's cap dels moments estel·lars de la vetlada.