Els germans Montgolfier (1789)

Tal dia com avui, a la ciutat de Lió, França, els germans Montgolfier realitzen una de les primeres grans proeses de la història de l'aviació. Es tracta d'una ascensió en globus pel cel d'aquella vila, des d'un parc, cobert de nombrós públic i per damunt de torres, teulades, cúpules, boscos, sembrats i muntanyes. L'aparell té forma de pera, amb teixit llistat de molts colors. La barqueta de la tripulació, només els dos germans, és un cilindre aplatat, com una palangana per a coca i es troba ornada amb garnaldes, a la moda neoclàssica del temps. Una bandera vermella oneja en el cordam de la nau voladora. Aquest parell d'inventors, nascuts a Vidalon-les-Anonnay, Josep (1740-1810) i Esteve (1745-1799), passen així a les cròniques com els primers aeronautes que fan un viatge pels niguls tot controlant el seu navili i retornant sans i estalvis a terra ferma. Per aquest motiu, els primers globus aerostàtics inflats amb aire calent rebran el nom de mongolfieres, que tot seguint aquest esquema es compondran de dues parts, l'esfera que és el teixit impermeable ple de gas hidrogen i el cistell que sol ser fet de fibres lleugeres. Pel principi d'Arquímedes, el globus ascendeix fins arribar a una capa d'aire prou rarefacte perquè la diferència entre el pes de l'aire desallotjat i el gas contingut en el globus sigui igual al de l'embolcall, la barqueta i els altres accessoris. Des d'aleshores, els globus han prestat gran serveis, no únicament des del punt de vista militar, sinó també per complir importants missions meteorològiques, càlculs atmosfèrics, estudi de les regions aèries... Noms com Renard, Santos-Dumont, Lebaudy, Zeppelin, etc. guanyaren, amb risc de la seva vida, glòria de pioners. Potser el més ardit fou el professor Piccard, que ascendí fins als setze mil cinc-cents metres. Els globus-sonda, sense tripulació, però proveïts d'aparells registradors i que no poques vegades ha cregut la gent que eren Ovnis, han pogut tocar una teulada de prop de vint-i-cinc quilòmetres. Grans novel·listes d'aventures ens han fet somniar en aquells moments màgics i així, Juli Verne, en aquella bella narració, Cinc setmanes en globus (Cinq semaines en ballon, 1862), ens convida a viatjar, amb la nostra imaginació, pel cel de les terres africanes: «El doctor Fergusson activava els preparatius de la marxa. Ell mateix dirigia la construcció del seu aerostat, amb certes modificacions, entorn de les quals guardava un silenci absolut. S'havia dedicat, des de feia temps, a l'estudi de la llengua àrab i de diferents idiomes mandingos, en els quals, gràcies a la seva aptitud de poliglot, féu ràpids progressos...».