Banys antics

L'aigua hi arribava des dels rius dels voltants; i allà, amb tota la brutícia que comporta cada època, era el lloc on anava la gent a rentar el cos cansat de batalles i durs treballs. També del dolç no fer res. Deixaven la roba i les pertinences a l'«apodyterium», el vestuari: a dins tothom igual, amb la nuesa dels cossos. Al frigidarium no feien gaire estona, especialment durant els mesos d'hivern. El tepidarium ja era una altra cosa, la tebior anava molt bé per aclimatar el cos a temperatures més altes. Al caldarium s'hi estava el temps just, segons la resistència de cada persona. Tot era una successió de temperatures diferents, de vapors, d'aigua que passava arreu. Els cossos desdibuixats dins les boires dels vapor que provocaven des del furnus, on estaven els homes que, amb la cara mascarada per hores de fum i carbó, posaven al foc la llenya que els arribava des dels boscs veïns. Atiaven constantment per mantenir una bona temperatura. En sortir, la gent caminava per carrers estrets empedrats i tot era més lleuger.