«Mandrake» neix a la literatura (1937)

«Els dos homes, després d'abandonar el circ, anaven per camp obert, doncs era un bon sender per arribar a la carretera 67, on podrien aturar un vehicle que els dugués a la ciutat. Mandrake, el mag, l'home del misteri, el gran il·lusionista capaç de fer l'impossible amb un simple gest de les seves mans o el fort poder de la seva mirada. Alt, elegant, sempre vestit amb el seu impecable frac i capell de trona. Bigoti finet que ombreja els seus llavis, elasticitat esportiva i quasi musical en tots els seus moviments.

I Lothar, negra com el carbó, fort com un bou. Potser haguera estat rei entre els seus, doncs tenia els aires regis; així i tot s'estimà més viure prop de l'amic, prop d'aquell home a qui havia decidit seguir amb fidelitat fins a la mort, si era necessari. Més de dos metres d'estatura i més de cent quilos de pes on no hi sobra un gram de greix inútil, només músculs d'acer, sempre disposat a entrar en acció. La seva vestimenta, també de circ, és una pell de lleopard sobre el pit i una mena de calçons curts...».

I ja tenim el mite universal, la rondalla nord-americana.
Mandrake fa desaparèixer objectes amb un sol moviment, fa veure el que no hi ha amb una feresta ullada, pinta Sant Cristòfor nan, fa sonar taules i ballar cadires...

Però dins el món de l'espectacle no és res que el mag David Copperfield, avui tan de moda, no sàpiga fer. I si el gran amor de Mandrake és la princesa Narda, el de Copperfield, ara per ara, nom Claudia Schiffer. «Aquesta novel·la, diu el crític Oscar Benítez, compleix, com inflexió reflexiva en la vida del mag ja madur, la gegantina tasca de convertir-se en sintetitzadora i resum de tots aquells aspectes de Mandrake, com una enciclopèdia biogràfica del mite i vademècum de tota la seva existència aventurera...».

Llegiu de tant en tant alguna cosa lleugera. No vos farà mal i donarà ales a la vostra imaginació.