Fa deu dies que el Che Guevara amb la seva guerrilla és a la
selva boliviana. Plou molt i el grup ha d'emplomar tota l'aigua de
la tropical tempesta, A la fi, en una placeta ombrívola, es poden
instal.lar sota la carpa que porten, una carpa feta amb lona de
camió que deixa traspassar part de la pluja. El Che descansa en la
seva hamaca de nylon i escriu en el seu diari. Aprofita un dietari
editat a la República Democràtica Alemanya... «Tuma, Jordi i jo hem
explorat les voreres del riu Ñacahuzu i n'hem inspeccionat les
fonts. Amb la pluja, el riu estava desconegut i ens ha costat prou
feina arribar al punt de destí. Aquest és un filet d'aigua que té
ben tancada la desembocadura. Si el preparam com ens convé podrem
tenir aigua potable sempre seguit per al nostre campament.
Retornarem entre els nostres a les nou i busques de la nit i
trobàrem els homes sense novetat...».
Els guerrillers instal·len un observatori des d'on dominen tota
la zona. Sempre prevenguts, fan torns de guàrdia i exploració.
Són torns de tres hores que semblen llarguíssimes. Pombo i Marcos
van fins a la font, sempre amb el terreny embassat i el riu molt
crescut. Però l'aillament dels guerrillers no és tal. Com el Che
sospitava, les visites molestes apareixen sovint. Ara són uns
pagesos d'Argañaraz que diuen que anaven de passeig pel boscatge i
s'hi han perdut, després uns caçadors, llavors un jeep amb tres
homes del servei de lluita contra el paludisme... Des de La Paz, la
capital, un altre jeep porta voluntaris, entre d'ells Ernesto, un
estudiant de Medicina bolivià. El Che compta aleshores els efectius
del seu «exèrcit». Són dotze persones. S'esperen vint homes més per
part d'un col·laborador de malnom «En Xino». Mentrestant, aquesta
dotzena d'incondicionals segueixen el Comandant Guevara a fer més i
més exploracions per aquella contrada fluvial que haurien de
conèixer com el propi «ego». La pluja segueix amarant cossos i
uniformes. Han arribat més armes. Marcos té una «Garand» i han
donat un M"1 del dipòsit a Rolando. Hi ha a la zona un ranxet i
alguna terra de conreu. El Che la veu indispensable per a rebost
permanent de la guerrilla i demana algú amb coneixements agrònoms
que sigui de total confiança. El revolucionari en cap té molt clar
que la primera acció és concentrar tropa i fer del punt de
concentració una base estable, amb municions, queviures i
organització estratègica, és a dir, controls, paranys i angles de
defensa. En aquest mateix diari, cada data anirà demostrant, però,
que Bolívia no és Cuba, que no existeix en aquest país i en aquest
moment cap tipus de conciència revolucionària. Els dotze quixots,
difícilment, arribaran a la vintena. I el Che pagarà amb la vida
tanta ineficàcia...
MIQUEL FERRÀ I MARTORELL
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.