«Venir a Mallorca a tocar és com un petit premi»

El vocalista del grup, Gerard Quintana, comenta el resultat i també els aspectes més destacats d'aquest àlbum que ja és el novè de la formació gironina.

"Nou perquè és el nou o perquè és el novè disc que traieu al carrer?
"Una mica per les dues coses. I també perquè l'hem treballat d'una manera nova, encara que això ho intentam fer amb cada disc. Però amb aquest entràrem a l'estudi amb la feina feta però sense les coses decidides. Intentàrem definir la línia del disc mentre s'anava gravant. Així, el resultat és més viu i aporta molta frescor.

"Quant al contingut, què hi ha de nou a l'àlbum?
"El contingut musical és Sopa de Cabra. Mai no hem estat militants d'un estil amb fidelitat. No ens hem tancat. Ens han dit pop-rock perquè és el més ampli, però sempre hem estat oberts estilísticament. La base de Nou són sobretot les guitarres i les melodies. La diferència amb altres discs rau en la forma com les hem arreglat, amb economia de recursos i anant a la síntesi de les cançons. També hem tingut molt bons col·laboradors que han ajudat en el resultat com són Quimi Portet, Jordi Armengol, Cece Gianotti, Sílvia Comas, Els Gossos, Toni Xuclà, Charly Pons o Dani Nel·lo, i segur que m'oblido d'algú. El so de Nou és just el que es buscava.

"Amb quin altre disc de Sopa de Cabra trobau que té més connexió?
"Diuen que amb el segon, La Roda, perquè tots dos són treballs molt rodons. Però agafa també del Set, el disc anterior, i també rep la influència de La Nit dels anys, per les guitarres acústiques. És un disc amb molta vitalitat que parla d'emocions i de sentiments, coses bàsiques i necessàries.

"S'allunya dels vostres orígens més rockers?
"Nosaltres som rockers totals. Potser abans fins i tot hi havia molta actitud i poca tècnica. Però al llarg del temps van passant coses. En aquest disc no hi ha cap exercici d'estil, com podíem fer abans. Són temes que s'acosten més a la hibridació que hem anat assolint com a grup. Però rock continua havent-hi, encara que d'una altra manera. Estem convençuts que el directe, en el qual ja estem treballant, serà molt potent.

"Heu afirmat que Nou és un disc que està ple de singles.
"Volíem dir que no podíem triar un tema entre tots com a cançó promocional. Tots són candidats, perquè no n'hi ha cap que sigui més important que un altre. Hem mimat totes les cançons individualment.

"I, finalment n'heu triada una?
"Sí. La segona cançó, que es diu «El far del Sud», un tema semiacústic que empalma amb «La nit dels anys». És la història d'un home que s'enamora d'un personatge de cinema, i narra els problemes que suposa aquest enamorament d'algú de ficció. S'inspira en el film d'Eduardo Mignona.

"Quan fareu una visita a la nostra Illa?
"Fins a la primavera no crec que pugui ser. Al març volem començar a girar. Hi ha reserves fetes però encara falten molts mesos i hi ha altres projectes abans. El 17 de desembre volem presentar Nou a la sala Bikini de Barcelona, i també participarem a la Marató de TV3 des de Lleida. Després, al Nadal, volem marxar de vacances, que aquest estiu no n'hem tingudes.

"Aquí teniu un dels públics més fidels.
"La veritat és que sí. Venir a Mallorca a tocar és com un petit premi, per la sensació que tenim. No hi ha llocs ni millors ni pitjors, però aquí a Mallorca és diferent, perquè és un lloc molt agraït i ens suposa una gran alegria. La gent és molt maca i ens fa sentir molt ben acollits. Nosaltres vindríem més sovint, i, de vegades, en to de broma, ens plantegem quedar-hi a viure, sempre que necessitem una mica de tranquil·litat.

"Portau molts anys al món de la música i nou discs en el vostre currículum. Quin és el secret per haver-vos mantingut a la cresta de l'ona?
"Hi ha molts factors que hi contribueixen. Per una banda, ens agrada molt la música, i sempre hem anat una miqueta deixant-nos portar per la intuïció. També som un grup que funciona a sis mesos vista o a un any com a molt. No ens hem plantejat mai de fer projectes faraònics que poden enfonsar una formació. Comporta menys decepcions el fet de treballar dia a dia. Un altre aspecte és que la relació entre nosaltres és molt franca, i ens diem les coses pel seu nom. No deixem que es converteixin en un càncer dintre del grup. I el públic també en té una mica la culpa, perquè si la gent no s'hagués fet seves moltes de les nostres cançons i ens escoltés, no seríem aquí.