És despatxat cap a València el xabec Catalina, de
matrícula de Sóller i no se n'han tornat a tenir notícies. Sembla
que és negat amb tota la tripulació. Un dels seus mariners, Rafel
Maiol Alcover, home de gran experiència en la mar, es donat per
mort i en celebren el funeral. Altres parents dels desapareguts
s'estimen més esperar. Però l'espera serà inútil. Sóller, Andratx,
Felanitx, Pollença, són pobles acostumats a veure desaparèixer,
enmig de les tempestes de l'hivern, les seves barques i
tripulacions.
Petites naus solleriques, llaüts viatgers, xabecs i algun
bergantí formaven la flota d'aquell moment, una flota que duia
taronges a França, fossin les taronges de la Vall o del País
Valencià. Aquest coratge dels nostres mariners va fer llegenda i
així, a La Revista General de Marina (1943), a la secció de
«Miscelánea», contava la següent anècdota que portava per títol «Un
patró mallorquí»: «El patró Rullan era un mariner natural i veí del
port de Sóller, valent, entès en el seu ofici, arriscat, bon home,
capaç de dur la seva embarcació sense brúixola ni carta fins al
punt més amagat de la costa espanyola, de la de França
mediterrània, Itàlia, Còrsega, Sardenya, Sicília i terra de moros
fins al llevant d'Alger. Era l'hivern del 1870. Un dia, ja en feia
dos, que de tant com bullia el Golf no hi entrava cap nau, ni
grossa ni petita, ni de vapor ni de vela, en el port de Marsella.
Vigilaven els pràctics s'aradosso del Chateau d'If, quan,
prenent-lo per un ocellot marítim colombraren, lluny, molt lluny,
una forma blanca que s'agitava entre les ones. En aquell mateix
moment notaren que era un mallorquí, un xabec. Només podien esser
els mallorquins que amb aquell temps tinguessin coratge de
travessar el golf de Lleó, i es prepararen, alarmats, per a
donar-li auxili si, com era possible, ho havia de menester per
orçar l'embocadura del port. Encara no havien canviat els pràctics
francesos una vintena de paraules quan el xabec, amb tots els draps
desplegats, creuava el fort Saint Jean i el fort Nicolas, per
davant de la caseta dels pràctics i guanyava, ja segur, el port
vell. Mitja hora després es presentava el patró amb els papers a la
consigna. Un oficial, Monsieur Blanche, gran amic dels mallorquins
que tant freqüentaven aquell port i la llengua dels quals parlava
també, admirat de veure'l al davant d'ell, encara humit pels cops
de la mar, li demanà si havia vist barques fora, de quin punt venia
i per on havia passat... Amb tota la seva senzillesa, el patró
Rullan respongué a l'instant a la darrera pregunta: Por debaco de
l'aigo, mi Comendant! Així eren "afegeix l'articulista" estimats
lector, els vells patrons sollerics. L'anècdota no sabem si és
certa, però en el fons pinta el caràcter, ardit i dur dels nostres
homes de la mar».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.