Ferran IV de Castella, «el Emplazado» (1295)

Puja al tron de Castella Ferran IV, el rei que morí a fix termini. D'aquí ve el sobrenom «el Emplazado». Aquest és el llegendari motiu de tal sobrenom: «Era el rei a Palència quan es va cometre un assasinat. Un cavaller, molt conegut, Juan de Benavides, sortia del seu hostal quan l'assaltaren dos malfactors, probablement assassins a sou, que l'apunyalaren a traïció i fugiren després aprofitant la fosca. Allò s'esdevingué amb tal rapidesa que no hi hagué testimonis. Poc temps després, el rei, en guerra contra els moros de Granada, anava al davant de les seves tropes a la conquesta de la vila i castell fronterer d'Alcaudete. Passà pel poble de Martos i la justícia es presentà al seu davant amb dos homes presoners. Eren els germans Pedro i Juan de Carvajal, sospitosos, segurament a causa de calúmnies i enveges, d'haver mort En Benavides. Però el monarca, que anava molt apressat, digué que no tenia temps per a judicis. Alcaudete esperava com una taronja madura i calia, a l'alba, practicar-hi l'assalt. Així i tot, sense cap casta de proves o evidències, escoltà el que deien les autoritats contra els sospitosos. Avorrit, cansat, sense escoltar les protestes d'innocència dels acusats, sentencià els germans a pena de mort. I encara decidí que l'execució fos exemplar. Els dos condemnats serien reclosos dins sengles gàbies de ferro per dintre guarnides de claus i puntes de ganivet. Llavors serien llançats a l'abisme des del penyal de Martos, que un autor del segle XVI descriu així: «En aquest paratge volgué mostrar la natura tot el seu poder. Des de baix al cim hi ha un rocam i unes penyes tan fortes i retallades que semblen fetes per mà d'un artífex...».