Miquel Ferrà i Martorell03/11/98 0:00
TW
0

Joan Punyet i Mayench neix la nit del dia primer al dia dos d'octubre en el petit poble d'Alguaire, a Lleida. Després d'una infantesa rural, als vint anys ingressa voluntari a l'Exèrcit i és destinat a Barcelona, regiment d'Artilleria a Peu. Al cap de dos anys és caporal de segona i el 1868, l'any de la Revolució coneguda com «La Gloriosa», que destronà Isabel II, és agraciat amb el grau de caporal de primera. Dos anys després ha de deixar Catalunya per marxar a la Cuba en guerra, trista aventura que es perllongarà bona part de la seva vida. El març de 1870 desembarca a l'Havana, essent ja sergent segona, i l'envien al poblat d'Holguin, on s'ha d'aclimatar a la nova situació. Tot l'any 1871 és un seguit d'operacions de guerra contra els guerrillers independentistes, petits combats a Punta Brava, Loreto, Cuatro Damas, Montes de la Caridad... En aquest darrer indret és ferit greument, en un costat i una mà. Tanta sort que els metges no han de tallar. Recuperat, el condecoren amb la Creu del Mèrit Militar i l'ascendeixen a sergent primera. El 1873 ja és alferes i participa en la batalla de Mayarín, amb la quarta companyia del seu batalló. El 1875 passa a Santiago de Cuba, en un anar i venir que mai no s'atura més de dos mesos. Els soldats espanyols que moren són nombrosos, no únicament a causa de les bales dels «mambises» sinó també per les condicions selvàtiques de l'entorn, llocs d'aiguamolls on el paludisme fa mal a les tropes...

«Anàvem mullats fins el moll dels ossos. A la manigua plovia sempre seguit a bots i barrals. En la marxa, quan fèiem una aturada per descansar, havíem de dormir embolicats en la nostra flassada amarada per la tempesta, dins un llit de fang. El Govern aparentava gran generositat sense amollar un duro i així, les recompenses honorífiques, les medalles, abundaven entre oficials i sotsoficials...».

I així és. A Joan Punyet li concedeixen la medalla de la Campanya de Cuba amb distintiu roig i quatre passadors. Alhora és ascendit a tinent el 1976, destinat al batalló de caçadors de Chiclana, on arribarà a capità. Amb aquesta graduació entrarà en mil combats entre 1877 i 1878 i aconseguí dos passadors més en la lluita del cafetal Magdalena i també l'estel de vuit puntes. Té ja trenta-dos anys... D'aquí a general, amb un parèntesi per casar-se amb la bella cubana Caridad Morales, Punyet haurà de passar per mil accions bèl·liques més. Derrotades les tropes espanyoles pels nord-americans el 1898, Punyet retorna a Catalunya i mor a Barcelona el tretze de febrer de 1925. Potser seria interessant saber el que pensava aquell català aventurer sobre el dret a la independència dels cubans.