Les aventures del general Punyet (1846)

Joan Punyet i Mayench neix la nit del dia primer al dia dos d'octubre en el petit poble d'Alguaire, a Lleida. Després d'una infantesa rural, als vint anys ingressa voluntari a l'Exèrcit i és destinat a Barcelona, regiment d'Artilleria a Peu. Al cap de dos anys és caporal de segona i el 1868, l'any de la Revolució coneguda com «La Gloriosa», que destronà Isabel II, és agraciat amb el grau de caporal de primera. Dos anys després ha de deixar Catalunya per marxar a la Cuba en guerra, trista aventura que es perllongarà bona part de la seva vida. El març de 1870 desembarca a l'Havana, essent ja sergent segona, i l'envien al poblat d'Holguin, on s'ha d'aclimatar a la nova situació. Tot l'any 1871 és un seguit d'operacions de guerra contra els guerrillers independentistes, petits combats a Punta Brava, Loreto, Cuatro Damas, Montes de la Caridad... En aquest darrer indret és ferit greument, en un costat i una mà. Tanta sort que els metges no han de tallar. Recuperat, el condecoren amb la Creu del Mèrit Militar i l'ascendeixen a sergent primera. El 1873 ja és alferes i participa en la batalla de Mayarín, amb la quarta companyia del seu batalló. El 1875 passa a Santiago de Cuba, en un anar i venir que mai no s'atura més de dos mesos. Els soldats espanyols que moren són nombrosos, no únicament a causa de les bales dels «mambises» sinó també per les condicions selvàtiques de l'entorn, llocs d'aiguamolls on el paludisme fa mal a les tropes...