Avui, vigília de les festivitats de Tots Sants i dels Morts, és,
potser, interessant pegar una ullada sobre els nostres morts més
antics, per exemple, el de la cova funerària de Son Boronat, bella
possessió que fou del poeta Guillem Colom i Ferrà i que és una de
les necròpolis més curioses de l'època talaiòtica.
La cova de Son Boronat, estudiada per l'arqueòleg Víctor
Guerrero el 1978, es troba al vessant nord de la Serra de Na
Burguesa, no lluny de la vila de Calvià. Es localitza sobre un
penya-segat en el Penyal del Migdia, a devers tres-cents seixanta
metres sobre el nivell de la mar. Es tracta d'un difícil i perillós
accés que porta a una petita cova natural, irregular, allargada en
sentit SE"NW, de dimensions molt variables, entre els quatre metres
d'amplària i sis metres de llargària. Atalaiant una petita vall,
amb conreus diversos i boscatge de pins, devia constituir un lloc
funerari secret, protegit de profanacions a causa de les
dificultats del terreny. Una de les característiques dels
enterraments en tals hipogeus naturals són els taüts o caixes de
mort. Hi ha urnes de marès, més o menys treballades, i això és el
més curiós, una mena de taüts de fusta, fetes de la soca d'un
arbre, buidada al foc i ganivet, molts semblant al sistema que des
de centúries enrera han fet servir els indígenes de l'Orinoco i
l'Amazones per construir les seves embarcacions fluvials. Però
aquí, la nau, de fusta de pi o alzina, estava destinada a un viatge
més trascendent. Aquest jaciment, enquadrat dins el complexe ritual
funerari que caracteritza les darreres etapes de la cultura
talaiòtica, mostra, doncs, una certa preocupació per cconservar el
cos del difunt, potser un jerarca, que entrava en aquella cambra de
fosca eterna acompanyat dels objectes que gaudí en vida: punyals,
ornaments, teixits que segurament feien la funció de sudari,
tasques de ferro i pasta de vidre a manera de joia,
ceràmiques...
El rite de les inhumacions infantils es feia dins urnes de marès
o de ceràmica, imitacions campanienses en aquest cas, unes grises,
altres d'aigila negrenca, de formes abombades o globulars. Potser
també aquests infants eren fills de personatges significats i amb
accés, per tant, a cambra mortuòria tan singular i protegida.
En el mateix jaciment, Edward A. Sanders cercà restes d'animals
antics i la seva recerca fou fructuosa, espècies llunyanes de
Myotragus, Hipnomys i Nesiofites...
En resum, un cementiri dels nostres avantpassats amb vestigis de
la fauna que precedí l'aparició de l'home.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.