Pompeu Fabra publica el diccionari (1932)

Miquel Ferrà i Martorell31/10/98 0:00

Pompeu Fabra publica en la seva primera edició el «diccionari manual», eina imprescindible per a tots els estudiants de català. Pompeu Fabra (1868-1948), filòleg, renovà i actualitzà la llengua catalana amb gran rigor lingüístic. Autor del Diccionari ortogràfic, Gramàtica catalana i Diccionari general de la llengua catalana. Fou catedràtic de Llengua Catalana a la Universitat de Barcelona (1932) i el 1939 s'hagué d'exiliar a França, on residí fins a la seva mort. Sobre aquella primera edició, Pompeu Fabra, en el prefaci, escrivia: «L'any 1923 els treballs de confecció del diccionari de l'Institut estaven molt avançats, la replega de materials era ja abundantíssima i s'havia començat la redacció dels articles i llur revisió pels membres de les tres seccions Històrica-arqueològica, Filològica i de Ciències. Tenint, però, en compte el temps que s'hi havia esmerçat, l'obra, certament, hauria d'estar més avançada. Dificultats de tota mena havien entrebancat, sobretot els primers anys de vida de les oficines lexicogràfiques, la marxa dels treballs de replega, ordenació i aprofitament dels materials, i, en aquella data, es preveia que, àdhuc en el cas en què no sorgissin noves dificultats, havia de tardar-se molt de temps encara a tenir enllestida l'enorme tasca de confecció i impressió del futur Diccionari...».

Avui, ningú ja no dubta de l'alt nivell científic del diccionari fabrista, malgrat que en el seu moment li sorgiren enemics com bolets.
I és que aquells havien estat dies de polèmica. Un dels filòlegs discrepants en alguns aspectes fou mossèn Antoni Maria Alcover, que donava preferència a la dialectologia sobre altres punts i què causà al canonge manacorí no pocs maldecaps, enemistats i llargues hores de controvèrsia. El fabrisme, però, ajustat a la filologia moderna europea, s'acabaria imposant.

«En la redacció del Diccionari s'han tingut al davant un gran nombre de diccionaris catalans i d'altres llengües, principalment el de l'Acadèmia espanyola, el de Hatzfeld i Darmesteter i el de Webster, els reculls lexicogràfics publicats, Diccionari Aguiló, Butlletí de Dialectologia Catalana, etc. i els existents a les oficines lexicogràfiques, entre les quals els elaborats per M. de Montoliu i Carles Riba, i les cèdules de botànica de M. de Garganta; s'han fet nombroses consultes a especialistes, i, en els freqüents casos en què s'ha vacil·lat sobre el sentit propi o la bondat de la definició d'un mot, s'ha portat aquest a estudi de la Secció Filològica: s'han pres totes les precaucions per evitar definicions inexactes».