Passió i glòria d'un dramaturg (1836)

Miquel Ferrà i Martorell30/10/98 0:00

El poeta i dramaturg Antonio García Gutierrez (Chiclana, 1813-Madrid, 1884) escriu el drama romàntic El trovador, quan només té 23 anys. Amb una gran il·lusió va de teatre en teatre tot cercant una companyia o un empresari que vulgui estrenar l'obra però pertot arreu hi troba indiferència i rebuig. Algú li diu que es tracta d'una peça massa truculenta i complexa. Tal dia com avui, però, la sort toca a la seva porta. Llegeix el seu original a la tertúlia literària del Café del Príncipe, en el centre de Madrid, on es reuneixen molts escriptors. José de Espronceda es mostra, després de la lectura, el seu fervent admirador i fa tot el que pot per convèncer Guzmán, que dirigeix una companyia de teatre. La cosa arriba a bon punt i dos dels millors actors del moment són elegits per representar el trovador i el comte de Luna. Aquests són Carlos Latorre i Julián Romea, el famós Romea. La nit de l'estrena l'èxit és fulminant i per primer cop en el país, el públic, entusiasmat, reclama la presència de l'autor sobre l'escenari. Sobre aquest fet escrivia Mariano José de Larra: «Felicitam l'autor i només ens resta esmentar una novetat introduïda pel públic en els nostres teatres: els espectadors demanaren a crits que sortís l'autor, aixecant-se el teló i el modest enginy aparegué per recollir nombrosos visques i nous senyals d'aprovació. En un país com aquest, on la literatura no té altre premi que la glòria és bo que ens acostumem a honorar públicament el talent, ja que aquesta és la primera protecció que un poble pot dedicar als seus homes de cultura i és també la que mai els governs no li poden robar...».

D'aquell esdeveniment en parlà també Eugenio de Ochoa i si per una banda considerava ben merescut que García Gutiérrez sortís a damunt l'escenari per rebre l'homenatge del públic, criticava que des de llavors, tal distinció s'hagués fet invariable costum: «Que surti l'autor! Aquestes paraules que ressonen a quasi totes les estrenes de peces noves són una confirmació més que també en els nostres teatres tot és mentida i una mentida, per cert, que repugna, perquè compta amb la complicitat de tot un públic, dòcil com guarda de xots. Així, a força de prodigar sense cap mirament les lloances més distingides a qualsevol obreta, els llevam tot el seu valor i tota la seva veritat...».

Suposam que Eugenio de Ochoa tenia raó. Però El trovador sí que passà a les antologies de teatre i fins i tot, hagué de sofrir una mena de robatori dolorós. Verdi n'agafà l'argument i en va fer la seva famosa obra, Il trovatore, de tal manera que l'obra de García Gutiérrez ha estat pràcticament oblidada mentre que l'òpera de Verdi es representa un any sí i l'altre també.
Ah! La glòria?