La llegenda, l'espanyol i el viatge que fa història

Tant els presents a l'anomenada «costa espacial» com els que seguiren el llançament a través dels mitjans de comunicació de tot el món, veieren retardat 20 minuts l'enlairament sobre l'horari previst per dues aturades en el compte enrere. Segons els responsables del procediment, s'aturà en un primer moment quan faltaven nou minuts, per fer una comprovació tècnica i després, quan faltaven menys de cinc minuts, per allunyar un avió que volava massa a prop de la zona.

Fou només llavors quan el públic pogué sentir la coneguda frase «...tres, dos, un: ignició» que indicava que el Discovery deixava el sòl terrestre. Poc després, quan s'arribà a l'altura corresponent, els dos coets propulsors se separaren del transbordador perquè aquest es perdés al cel d'un blau tan intens que demostrava que les favorables prediccions meteorològiques s'havien complit. El Discovery era en òrbita vuit minuts després de l'enlairament. Prop d'un quart de milió de persones aplaudiren en directe l'enlairament. Només set mil espectadors, però, aconseguiren situar-se en àrees des de les quals es pot veure directament la plataforma de llançament. Pels que no foren tan afortunats, i que hagueren de deixar el cotxe fins a 34 quilòmetres del punt de sortida de la nau, tot plegat era una festa. «Això és per als més vells com el festival de Woodstock per als de mitjana edat, i sense tant de renou!», digué un dels espectadors. La presència del veterà John Glenn ha fet recuperar la il·lusió per l'«aventura espacial» als nord-americans. «Demostra que qualsevol hi pot arribar», explicà un dels assistents a l'enlairament.

El vol STS 95, d'una durada prevista de vuit dies, 22 hores i quatre minuts, tindrà diversos experiments d'investigació sobre microgravetat, i Duque serà responsable directe dels sis desenvolupats per l'Agència Espacial Europea. A més, també participarà en dues proves de la Nasa, d'envasat de medecines en microcàpsules i un estudi sobre cristal·lització.

Enrere quedava l'emoció dels darrers dies i la intensa jornada del dijous, que havia començat aviat per als set astronautes. Tres hores abans de la sortida, arribaren on era el transbordador amb els característics vestits de vol de color taronja i accediren a la cabina.

Abans d'entrar en la preceptiva quarantena, Duque declarà sentir-se tranquil i confiat en l'èxit de la missió, encara que també amb «gran responsabilitat» pels doblers i el temps invertit en els experiments que hauran de fer. Enginyer aeronàutic, a més d'astronauta de l'ESA des del 1992 i de la Nasa des d'aquest mateix any, Duque afirmà que les primeres de les 144 òrbites a la Terra serien tan emocionants i impactants com els vuit minuts i mig d'enlairament. En aquell moment, també recordà el «gratificant» contacte amb els científics «que fan els experiments més avançats del món, que reben els premis Nobel i Príncep d'Astúries».

El Discovery du a la bodega petits objectes com ara anells, que Duque regalarà als amics, a més d'una bandera de la comunitat i de l'Ajuntament de Madrid, de València (per la seva dona), de les Balears (pels seus amics) i una banderola de l'escola on estudià, juguetes dels seus fills i, fins i tot, una peça d'ambre que conté formigues de 35 milions d'anys, del Museu de la Ciència de Barcelona. També du, per «alegrar un poc els sopars», productes com xoriços, formatge manxec i maonès.

Durant gairebé nou dies, l'espanyol serà el més jove d'una tripulació, de la qual forma part l'astronauta més veterà mai llançat a l'espai, el senador John Glenn. Al seu costat, hi haurà el comandant de bord Curt Brown, el pilot Steve Lindsey, i els especialistes Stephen Robinson, Scott Parazynski i la japonesa Chiaki Mukai.