Després d'una llarga estada a Tunísia, l'aristòcrata i escriptor
anglès Richard Burton publica la traducció d'un manuscrit antic
molt curiós, El jardí perfumat, un tractat àrab sobre l'amor
físic escrit pel xeic Nefzaqui a començament del segle XVI, és a
dir, l'any 925 de l'Hègira. Henry Miller, després de llegir aquest
llibre, digué: «Allà on acaba el Kama Sutra comença El
jardí perfumat». I el mateix Richard Burton, per justificar tal
edició en el cor de les Illes Britàniques de l'època victoriana, va
escriure: «Què hi pot haver més important, en realitat, que
l'estudi dels principis sobre els quals descansa la felicitat de
l'home i la dona, en raó o a causa de les seves relacions mútues,
relacions que en si mateixes depenen del caràcter, salut,
temperament i constitució...».
Però aquest és el pensament, no ho oblidem, d'un anglès de sang
blava en els temps més cruels del colonialisme.
És evident que el més important que hi pot haver per a l'espècie
humana és, en primer lloc, la llibertat, amb independència del
sexe, que és una forma més de llibertat. Però tornem al xeix
Nefzaquí, que no inclou en els seus apòlegs les relacions
homosexuals, i mirem com descriu una dona nua: «Bahloul restà
admirat tot veient la bellesa i perfecció de la figura femenina.
Mirava les seves meravelloses cuixes i llombrígol, la volta del seu
ventre, els seus pits grassonets que eixien com jacints. El seu
coll era el d'una daina, l'obertura de la seva boca com un anell,
els seus llavis frescs i rojos com la sang en un sabre. Hauríeu
pogut prendre les seves dents per perles i les seves galtes per
roses. Els seus ulls eren negres i ben esqueixats, i les seves
celles color de banús semblaven l'arabesc del 'noun' fet per la
ploma d'un destre escribà. El seu front era com la lluna plena de
nit...».
Aliments afrodisíacs, els costums (entre els quals resten
rebutjades les formes perverses d'amor, com animalisme,
sadomasoquisme i pedofília), consells de tota mena i alguns poemes
eròtics antics formen els textos: «Que són les meves besades per a
una dona ardent, o els vestits cars i les precioses joies, si el
ventre de l'home no es fon en el seu i si ella sospira pel membre
viril...».
I el mateix Richard Burton en el pròleg diu: «És de lamentar que
aquesta obra tan completa en molts aspectes, manqui de no esmentar
un costum freqüent entre els àrabs (i condemnada pel profeta) que
mereixeria una atenció especial. Parl del gust universal entre els
antics grecs i romans...».
És clar que per al xeic Nefzaquí no era el cas. I per a Richard
Burton?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.