Els nostres noms germànics (1900)

El geneòleg i historiador alemany Ernst Förstemann publica a la ciutat de Bonn la seva obra Altdeutsches Namenbuch: Personennamen, un gran recull de noms personals trobats a documents germànics de l'edat mitjana, datats i comentats. Aquests textos i els d'un altre investigador, Dieter Kremer (Die germanischen Personennamen in Katalonien) serviren, entre altres documents, el filòleg Francesc de Borja Moll, per tal de composar el capítol «Noms germànics» al seu magnífic llibre Els llinatges catalans. I així ens assabentam de tots aquells cognoms de casa nostra que procedeixen de les llengües germàniques de l'Europa central. Són en total més de mil llinatges amb les seves modalitats. La llista, doncs, és llarga. És clar que molts d'aquests llinatges, a poc i a poc i des de l'edat mitjana s'han anat extingint i d'altres només existeixen, ara mateix, a Catalunya Nord, Andorra, al Principat o al País Valencià. Però encara són molts els que podeu trobar a la guia telefònica o en els censos de les Illes Balears i més concretament de Mallorca. Preneu nota: Abrines, Adrover (que vol dir en alemany antic «pare del poble»), Alabert (onso noble), Albertí, Alomar (vell famós), Amengual (Ermingaud), Aribau (poble audaç), Arimany (home de l'exèrcit), Ermengol (Ermin i Gauf, dues divinitats germàniques), Arnau (dominador de l'àguila), Beltran (corb il·lustre), Eimeric (casa poderosa), Ferrà (Fredenand), Frau (de frawi: senyor), Galmés (governant famós), Gallofré (nau peregrina), Garau (govern de la llança), Garí (abrigar), Gaudí (De Gaut, el pare mític de la raça goda), Gelabert (sageta brillant), Girbent (amic de la llança), Gumbau (audaç en la batalla), Guiscafré (pau de la sageta), Gomila, Grimalt (que governa l'elm), Gual (Wadald), Huguet (Hug), Umbert (gegant famós), Llofriu (Lotfrid), Reinés (consell i exèrcit), Rullan (glòria i país), Seguí (victòria i amic), Cifre (de Sigfrid, pau victoriosa), Tur (de Turíngia), Valriu (Udalric, Udalrici)...