Thomas Mann, el gran escriptor alemany (1875-1955), publica a
Bremen i Estocolm el seu curiós llibre Doktor Faustus. És la
tasca final d'un autor ja vell però carregat encara d'energia, un
llibre mastodòntic i sublim, considerat pels crítics una obra
mestra de la literatura de tots els temps. Un llibre dens, compacte
i difícil, potser massa difícil. I aquest home, autor d'obres
famoses com La mort a Venècia, vol que aquest darrer llibre
sigui el seu testament literari i per això escrigué milers de
pàgines que volgué que fossin irrepetibles. Ja no cercava cap fama
ni cap premi. Tenia fins i tot el Nobel. Però desitjava expressar
una gran idea, un pensament genial, un discurs que nasqués de la
part més profunda del seu esperit. Però de què tracta aquest
Doktor Faustus?
Ens presenta el relat de la vida d'un músic alemany, Adrian
Leverkhün, des de la seva infantesa fins a la seva demència i mort.
I en el centre de l'argument, la possessió infernal, el geni i la
bogeria, l'engolidor que l'ofega per sempre. El mateix Mann, a la
primera pàgina del llibre, diu cap on va la cosa «...des d'una nit
profunda fins a la més profunda de les nits»... En forma de rara
biografia, una biografia de gran intensitat, amb tot un seguit de
lectures paral·leles, altres de divergents i altres de
contradictòries. No és gaire original, recordem el Faust de
Goethe, la visita del diable al personatge, que va cobrant
diferents aparences en el decurs de la seva entrevista. Els enemics
de qualsevol forma de novel·la històrica o biogràfica, que
aplaudeixen com a genial el que creuen sorgit del no-res, hauran de
reconèixer en el relat de Mann la presència de moltes dades
biogràfiques tretes de Nietszche, Beethoven i, especialment, Arnold
Schömberg. De tota manera, el seu missatge és important en el
moment de la publicació de l'obra i ens mostra tot un món nou que
ha de venir, un món sense esperança que sorgeix del patiment d'un
esperit maltractat pel destí tràgic d'Alemanya després de la
desfeta nazi. Analitzant els escrits de Mann veim que és un
germanista visceral i que es lamenta de l'Alemanya de Hitler, que
per haver pactat amb els poders infernals, era cruelment castigada.
De tot aquest còctel de sentiments i personatges surt, però, la
bíblia d'aquest home nascut a Lubeck, fill d'un comerciant de
cereals i d'una mig criolla brasilera, que va veure a través dels
seus viatges per Itàlia i les ciutats d'Alemanya com el
nazi-feixisme creixia més i més i el racisme i la violència es
feien senyors del carrer i la vida pública. La seva vida és
dissortada. Son pare mor quan ell tenia dos anys, es troba malalt
des de la seva adolescència, se suïcida la seva germana Carla, la
seva esposa tuberculosa ha d'esser ingressada en un sanatori, el
seu fill Klaus greument malalt ha de patir cinc operacions
quirúrgiques successives, es suïcida la seva germana Julia, sofreix
exili, es suïcida el seu fill Klaus, mor el seu germà Heinrich que
era amb ell carn i ungla...
En voleu més? Ni Alemanya com a nació patí tant durant i després
de la guerra.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.