Els regiments de suïssos (1798)

Eren del país helvètic, soldats mercenaris, que estaven destinats a Mallorca. Parlaven el francès o l'alemany, gaudien en els seus temps de permís de les tavernes i els bordells i més d'un fundà família en aquesta terra. La Mallorca amb presència d'estrangers d'altres llengües ha existit sempre. Amb avantatges de convivència però també amb conflictes socials. I mirau per on, aquest any era publicada la guerra contra l'emperador de Rússia, perquè no volia Espanya rompre la seva amistat amb França. En aquest complicat àmbit polític, arribava la notícia que els anglesos s'havien tornat a apoderar de l'illa de Menorca, la qual havia estat retornada a la Corona des del 1782. Els homes que hi estaven de guarnició eren el regiment de València i un regiment de suïssos, dels quals tots, o la majoria dels soldats, es passaren als britànics. I és que aquelles tropes tenien molt sovint un marcat protagonisme, no sempre gloriós. Així per exemple, el regiment de suïssos de Courten, amb caserna a Palma, havien de passar per les armes un dels seus soldats que havia disparat el seu arcabús contra un altre, sense causar-li la mort. L'escamot d'afusellament ja el tenia a l'esplanada de la Feixina, a Santa Catalina, quan el bisbe l'indultà i li commutà la pena per tres curses de baquetes de dos-cents soldats i vint anys de presidi. El poble assistia a tots aquells esdeveniments i ben sovint mostrava la seva protesta a través de pasquins contra el mal govern, en els quals criticaven el capità general, el bisbe, el comissari i el regidor Montis... I l'esmentat regiment de suïssos de Couten arcabussejava un altre dels seus soldats, per bandit. Altres companys, també acusats de diferents delictes, hagueren de patir curses de baquetes i encara així no s'escalivaven. En penjaren un altre per haver mort un dels seus camarades, prop de Son Moix, per robar-li tres pessetes. I mentre s'establien, a diferents punts de l'Illa, campaments de tropes per por a una invasió dels russos i els anglesos, aquells soldadets suïssos continuaven donant molt per xerrar a cada cantonada. Un altre matà un company prop del convent de les monges de la Misericòrdia i fou detingut i empresonat. A més del regiment de suïssos de Courten, la qual bandera havia beneït el bisbe Bernat Nadal, hi havia el regiment, tambe suís, de Jann. També aquests executaren en aquells dies un dels seus homes per haver assassinat un company a Alcúdia. I no eren millors el regiment de Borbó, amb molts incidents semblants, el regiment de Dragons o els mariners de la Reial Armada. Entre uns i altres tenien Ciutat ben entretinguda i el comandant general, Gregorio de la Cuesta es pegava, després de cada escàndol, un toc pel cap, tan mala era de mantenir la disciplina. Els agents de l'autoritat intentaven aclarir qui era l'assassí, suposadament un soldat, d'una dona degollada i robada al carrer del Vi. I varen treure a la vergonya pública una vella, de malnom «Na Bacallà», que feia d'alcavota i proveïa de dones joves els militars.