Gironella, malalt a Mallorca (1953)

Miquel Ferrà i Martorell14/10/98 0:00

Josep Maria Gironella, escriptor gironí en llengua castellana, nascut a Darnius el 1917, participà en la Guerra Civil i exercí llavors diferents oficis mentre preparava la seva obra literària. El 1946 guanyà el premi Nadal i després publicà un segon llibre que fou també ben rebut per la crítica. Fou però quan sortí a la llum la seva famosa novel·la Los cipreses creen en Dios que Gironella aconseguí el reconeixement en el món de les lletres, tot molt condicionat, però, a la situació sociopolítica del moment. Quan semblava que aquest autor d'èxit estava protegit, amb l'eufòria que pertoca a l'etapa de la consagració, caigué malalt i per tal de guarir-se li aconsellaren el clima de Mallorca. Així ho explica: «A Palma llogàrem una mena de colomer a la zona d'El Terreno, prop de la plaça Gomila, i la feina de posar el darrer moble i l'adquisició d'un moix grisenc i gras que ens fes companyia va coincidir amb dos esdeveniments importants i contraposats: La concessió del Premi Nacional de Literatura a la meva novel·la Los cipreses creen en Dios i el diagnòstic per part del doctor Tomeu Mestre, psiquiatre mallorquí de cabdalosa experiència i forta personalitat, que el que jo patia era una depressió nerviosa amb síndrome d'angoixa...».

Aquests records els exposa Gironella al seu llibre Carta a mon pare mort, un important document que ens introdueix en l'Espanya de postguerra, amb totes les seves mancances i dificultats...

Escriu a son pare mort: «La teva estada fou més curta que la de París a causa de la seva feina i perquè tampoc la teva presència no ens podia ajudar. La meva dona et volia acompanyar de visita per l'illa, potser a Valldemossa on visqué Chopin, però t'hagueres de conformar a contemplar des de la terrassa del nostre colomer l'esplèndida badia, el passeig marítim de la qual començava aleshores a construir-se... El cas és que tornares a Girona en el moment que el doctor Mestre, a la vista de la meva negativa resposta als tractaments bioquímics, decidí d'aplicar-me alguns electroxocs, amb l'esperança de treure'm de l'estat catatònic en el que estava immers... Dos anys vaig passar a Palma en mans del doctor Tomeu Mestre , a excepció d'una gira per la península per fer conferències i que el metge, per tal de posar-me a prova, fou el primer a propiciar i aconsellar...».

Era la Mallorca dels cinquanta. El boom turístic canviaria la pell d'aquesta terra amb una prosperitat econòmica brutal. I ara mateix sembla que Gironella pertany a una altra època, el mateix que aquella Mallorca.