Els nord-americans Murad, Furchgott i Ignarro, Nobel de Medicina 1998

Es tracta dels 77è, 78è i 79è nord-americans que reben la distinció. L'any passat, el Nobel de Medicina va ser concedit al nord-americà Stanley Prusiner pels seus treballs sobre els prions, agent biològic d'infecció que permeté comprendre la malaltia d'Alzheimer, de Creutzfeldt-Jakob i de les «vaques boges».

Els tres guardonats rebran oficialment el premi el 10 de desembre a Estocolm, i compartiran la quantitat de la qual està dotat el premi, 7'6 milions de corones sueques (uns 128'8 milions de pessetes).

Aquesta és la 88a vegada que el Nobel de Medicina és atribuït. La llista de països més premiats l'encapçalen els Estats Units, amb 79 premiats, seguits de Gran Bretanya (22), Alemanya (15), França (8), Suècia (7) i Suïssa (6).

Dos espanyols han rebut aquest guardó. Santiago Ramón y Cajal el 1906 pels seus estudis sobre l'estructura del sistema nerviós, premi compartit amb l'italià Camillo Gorgi.

Així mateix, el 1959, Severo Ochoa rebé aquest premi pels seus descobriments sobre els mecanismes a la síntesi biològica dels àcids ribonucleic i desoxiribonucleic, si bé li va ser concedit quan ja comptava amb nacionalitat nord-americana. El Premi va ser també compartit amb el també nord-americà Arthur Kornberg.

El premi pot ser compartit per investigadors d'un mateix país o de països diferents. De tots els Nobels, el de Medicina és el que té un major nombre de guardonats, ja que l'Institut Karolinska, el qual l'atorga, honora sovint equips, de vegades internacionals, d'investigadors, més que personatges individuals.

En els darrers 20 anys, només dos guardonats no compartiren la recompensa: la nord-americana Barbara McClintock (investigacions de genètica) el 1983, i el japonès Susumu Tonegawa (sobre mecanismes genètics) el 1987. El Nobel de Medicina no fou atorgat en 10 ocasions: el 1915, 1916, 1917, 1918, 1921, 1925, 1938, 1940, 1941 i 1942.