Els investigadors d'Atapuerca determinaran en els pròxims mesos
si els remots habitants d'aquesta serra burgalesa «tenien ànima i
sentiments», el que significaria que «no hem estat els únics en
l'evolució amb món mental», va manifestar el codirector del
jaciment, Juan Luis Arsuaga.
Arsuaga explicà que, després d'estudiar al llarg d'aquests anys
«el cos de l'home d'Atapuerca, la seva forma i els instruments que
fabricaven», «ara estam excavant la ment», part final d'una
investigació i en la qual són pioners, perquè «ningú no ha arribat
més lluny».
Aquest objectiu científic culminarà les investigacions que
començaren el 1978 en «el turó dels Ossos», situat a la província
de Burgos i on es troben més de 2.500 restes fòssils amb una
antiguitat de 850.000 anys, i que corresponen al denominat «homo
antecessor», l'homínid més antic d'Europa. Per les seves troballes,
l'equip d'Atapuerca, dirigit per Arsuaga, José María Bermúdez de
Castro i Eduald Carbonell, va rebre el premi Príncep d'Astúries
1997.
El paleontòleg va indicar que s'obren ara «dues possibilitats».
Primer, que els únics éssers humans, és a dir, amb capacitat
d'identificació, estètica, món mental, i sentiments, siguem
nosaltres i que «els altres siguin primats molt intel·ligents o
homínids», raó clau «del nostre èxit» en l'evolució. En segon lloc,
és possible que d'aquí a uns mesos es descobreixi que «hi ha hagut
altres humans amb ànima», va dir Arsuaga, «amb una ment com la
nostra» que «no només podrien comunicar-se sinó també
identificar-se».
El científic es va mostrar partidari d'aquesta opció, és a dir
que no «som els únics en la història de l'evolució», tal i com va
començar a plantejar en el llibre L'espècie elegida. En aquest
sentit, Arsuaga va dir que aquest llibre, amb gran èxit de venda,
«no està acabat, perquè s'ocupa sobretot de la qüestió del cos i de
les seves necessitats d'alimentació o de producció sense tractar el
tema de la ment».
Hi ha diferents maneres d'abordar aquest estudi ja que es coneix
ja el volum del cervell, el grau de cefalització, el que s'entén
com intel·ligència i també es pot analitzar la diferència i «la
guerra entre els sexes», així com els simbolismes i pràctiques
funeràries i religioses», va afegir.
Aquest aspecte, afirma, és molt important per aprofundir en
l'anàlisi dels seus sentiments, ja que les pràctiques religioses
indicaran si eren capaços d'assumir l'existència d'éssers
immaterials, de «veure'ls sense que hi siguin». Les conclusions que
derivin del seu actual objectiu científic podrien canviar el
paradigma de la prehistòria i que «pràcticament» els habitants
d'Atapuerca «han estat amb nosaltres ahir mateix».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.