Leopold Sacher-Masoch escriu la bíblia negra (1876)

El masoquisme és un estat de l'esperit de l'amant que el du a cercar plaer o voluptuositat només quan és torturat, maltractat, humiliat o agraviat per aquella persona per la qual sent passió. En els poemes de Goethe, Heine i altres hi ha vestigis d'aquestes tristes tendències. Fins i tot a Aristòtil, segons tradició, li agradava de marxar a quatre potes, amb una dona nua al damunt que, armada amb un verdanc, el posava blau. Però el masoquisme prengué el nom de Leopold Sacher-Masoch (1836-1895), autor de la novel·la La venus de les pells, un llibre que per als masoquistes és una autèntica bíblia per a les seves devocions sexuals. Aquest escriptor, austrohongarès, era doctor en Dret i malgrat conèixer tantes lleis i el que és degradant i el que no és degradant i el que és delicte i el que no és delicte, optà per la perversió. Fugí a Florència amb una princesa russa i allà es convetí en el seu esclau, en el sentit total de la paraula. Quan es casà demanà a la seva esposa que el fuetejàs cada nit fins que li sortissin nafres arreu del cos, tot convençut que això estimularia el seu treball literari. El cuiro, les pells, eren imprescindibles en aquella cerimònia. La seva muller es posava un abric de pells. Un dia, aquesta, que nomia Wanda de Dounajov, fou obligada pel seu marit a cercar-se un amant hermós, enèrgic i ric, per tal que ell pogués sentir el plaer de la gelosia. Ell mateix posava en el periòdic anuncis econòmics amb contingut eròtic, enviava a la seva esposa notes per a una entrevista d'amor als jardins públics, a les quals assistia amagat rere d'un arbre i a casa seva es feia pegar per ella i el seu amant i llavors, com un ca, els llepava els peus a tots dos. Tingué llavors més amants amb el cap trabucat i morí als cinquanta-nou anys. No manquen «exquisits» de la literatura que diuen que la seva obra, magnífica i original, és art pur. I potser alguns consideren també art pur el conreu de jocs eròtics que Leopold Sacher-Masoch proposava als seus seguidors: fuetejar la carn nua, punxar la pitera i les natges amb agulles, mig ofegar la parella amb una estreta de gargamella, embrutar-la amb excrements, bevent fins i tot el pixum de l'amant i mil fantasies més per a les quals aquests tronats han de menester pinces, cadenes, cordes, vergams, claus, espines, agulles que posen al foc abans de fer-les servir...