«El llibre d'Alexandre», la ciència-ficció (1204)

De tot restà record mil cinc"cents anys després, barrejat amb tota casta de llegendes i aventures imaginàries. Tot plegat ens introdueix en la ciència"ficció i alhora en la novel·la històrica, és a dir, la narrativa d'evocació històrica amarada amb abundants dosis de fantasia. Anem per a la temàtica de ciència"ficció, puix el nostre Alexandre fa un viatge pels aires i un altre per les profunditats de la mar. En el primer cas s'explica que «el bon Alexandre, que no tenia limitacions, pensava com sense una escala o un gran pal de màgiques dimensions, podria veure tothom ajagut als seus peus. Féu capturar dos grifs, que són aus poderoses, els acostumà a menjar carn salada i fresca, els avicià força a tals menjars i quan es feren molt grans i braus, inventà una casa de cuiro ben adobat on hi cabia un home ben ample i féu fermar la casa als grifs amb cordes prou sòlides, que de cap manera es poguessin trencar amb el pes del tripulant encara que fos feixuc.

Després obligà les bèsties a un dejuni de tres dies per tal que es trobassin ben afamegades. Es féu subjectar, seguidament, en la casa de cuiro, ben fermat, amb una finestreta per mirar fora.

Llavors, havent penjat carn en la punta d'una pèrtiga, la posà al davant dels grifs i aquests, per tal d'agafar"la, prengueren volada... I així, Alexandre, a vista d'ocell, anà descobrint illes, mars i continents, ports i penyals...».

El viatge al fons de la mar, dins una gran bota de vi, no és menys curiós i s'anticipà al capità Nemo de Jules Verne en sis segles.