L'escriptor portuguès José Saramago ha estat guardonat amb el
premi Nobel de literatura. El guardó li ha estat concedit per
«haver fet tangible la realitat fugitiva», «gràcies a les seves
paràboles sostingudes amb la imaginació, la compassió i la ironia»,
segons afirma la resolució dels membres de la Reial Acadèmia
Sueca.
Després de conèixer la notícia, Saramago va afirmar que no era
encara «totalment conscient d'allò que passava», «Uns altres
haurien pogut tenir el Nobel. Jo he tingut aquesta sort. No diré
beneitures del tipus 'estic content', ja que el que se sent se sent
per dins. Crec que encara no som totalment conscient del que
passa».
Saramago afirma que el premi no l'aburgesarà. Per a ell, la
paraula més important és «no»: «Saber dir no a la injustícia, no a
la desigualtat». Saramago, que passà el dimecres per la Fira de
Frankfurt, havia de tornar ahir a les Canàries, però en conèixer la
notícia va decidir romandre a la ciutat alemanya.
Saramago és d'origen humil i no va aconseguir reconeixement
internacional fins el 1982, amb Memorial do convento, una
novel·la de triple perspectiva, històrica, social i individual.
«La intel·ligència i la riquesa d'imaginació que s'hi expressen
marquen en general l'obra de Saramago», remarca la Reial Acadèmia
Sueca. Aquesta novel·la va inspirar al compositor italià Corghi la
seva òpera Blimunda.
Una de les seves novel·les més conegudes, (1984), que transcorre
en la Lisboa del 1936, en plena dictadura, «submergeix en una
atmosfera d'irrealitat hàbilment reconstruïda», afegeix l'Acadèmia.
Aquesta atmosfera s'accentua per les reiterades visites del
personatge a la casa del poeta Fernando Pessoa, ja mort, durant les
quals ambdós conversen sobre les condicions de l'existència. A A
jangada de pedra (1986), Saramago imagina que la península
Ibèrica se separa del continent europeu i parteix a la deriva per
l'Atlàntic. Aquesta situació dóna a l'escriptor «l'ocasió de
comentar de manera molt personal la vida en les seves grandeses i
baixeses» i d'«ironitzar sobre les autoritats i els polítics (...)
posant l'enginy al servei de la saviesa».
La seva darrera novel·la, Todos os nomes (1997) relata la
història "de dimensions quasi metafísiques" d'un funcionari del
registre civil que, obsessionat per un dels noms, en segueix la
pista fins a un final tràgic.
José Saramago rebrà oficialment el premi a Estocolm el 10 de
desembre, juntament amb els aproxidament 130 milions de pessetes
amb què està dotat.
Acadèmia poc catòlica
No els hauria de venir de nou coneixent les inclinacions
liberals de la teologia en els pobles nòrdics. No obstant això, des
de l'any passat els «Bojtilae pueri» s'ho prenen més a la brava que
de costum. El diari vaticà L'Osservatore Romano va criticar
la concessió del Nobel a Saramago per considerar que es tractava
d'un «premi orientat ideològicament. «Saramago continua sent un
comunista», continuà el rotatiu vaticà, que precisa que «L'Evangeli
segons Jesucrist» és una demostració «de la visió substancialment
antireligiosa» de l'escriptor portuguès, «comunista recalcitrant».
De tota manera, aquestes «denúncies» no són res més que un problema
intern dels catòlics, que cada dia deuen ser menys, perquè amb els
criteris de Wojtila, la majoria dels que coneixem ja deuen estar
excomunicats de fet. La veritat, és una autèntica llàstima per a
ells no poder tenir una jerarquia més acord amb les seves opinions,
usos i costums.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.