El poble mallorquí va acudir ahir, massivament, a la crida que
havia fet la Fundació Vicenç Ferrer. L'aigua... i l'ajuda
d'Occident és necessària per a Anantapur, una zona de l'Índia
cruelment castigada per la sequera. L'ajuda i la solidaritat
d'Occident, que puja a més de tres milions de pessetes, volaran
d'aquí a uns dies a aquesta regió i ho farà en bones mans, les de
Vicenç Ferrer, present durant una intensiva jornada en el castell
que es va haver d'acabar sobtadament per la pluja, una pluja que va
fer pensar a més d'un que valdria més que hagués plogut a
Anantapur. Però no va ser fins al tercer avís que la gent va
partir.
A partir de les 11 del matí els ciutadans començaren a pujar al
castell: a peu, en autobús, en cotxes que gairebé havien
d'estacionar en el carrer Camilo José Cela. L'organització havia
pensat en tot perquè el diumenge fos cent per cent solidari:
tómboles, tendes, servei de bar i de cafeteria i música per a tots
els gustos. Els presentadors Dolors Mañé i Alberto Oliveras
explicaven aspectes de la Fundació Vicenç Ferrer a un públic que
canviava segons passaven les hores. Els primers en arribar al
recinte varen ser les famílies amb infants petits i les persones
grans. L'horabaixa l'espectre d'assistents va canviar sensiblement:
gent molt jove arribada de tots els punts de Mallorca volia
escoltar els seus ídols: Sopa de Cabra i Ja t'ho Diré. Això no va
ser possible, ja que l'aigua va caure amb força arreu de Palma a
partir de les set de l'horabaixa.
Els que sí pogueren tocar varen ser Cucorba, Sis Som, Coanegra,
Maria de la Pau, Raïbel, Energeia, Cap.pela, Guillem Sansó i Marina
Rossell (que també es va remullar). Els primers músics que
començaren a encalentir l'ambient varen ser Sis Som, un grup que va
acabar la seva actuació quan ja es començaven a sentir els sons de
la Colla de Xeremiers que acompanyaven Vicenç Ferrer. El missioner
català arribava al cadafal acompanyat per Pilar Ferrer, consellera
de Funció Pública i per Francesc Triay, vicepresident del CIM.
La primera a prendre la paraula va ser la consellera. Va voler
agrair a Vicenç Ferrer ser el cap visible d'una organització que ha
fet prendre consciència als ciutadans balears. També va oferir tota
la col·laboració del Govern del qual ella forma part.
El següent que va parlar va ser Francesc Triay, que assegurà que
el CIM no només destina el 0'7 per cent del seu pressupost a
l'ajuda al Tercer Món, sinó un 1 per cent. També va parlar de la
proposta que pensa fer el seu partit en el Parlament i també en el
Consell perquè el missioner valencià sigui Nobel de la Pau: «Vicenç
Ferrer ha de ser premi Nobel de la Pau perquè la seva fundació
creixi, perquè hi hagi més persones que vulguin continuar el seu
exemple».
Quan Alberto Oliveras va presentar Vicenç Ferrer hi va haver un
silenci del tot respectuós. Aquest home auster, senzill (anava
vestit de negre amb una camisa blanca) va dir que «en arribar a
Palma sempre hi ha una caixa de sorpreses. Ara hem començat a
construir més de cinc-centes escoles. Vénc aquí i ens trobam una
institució que diu que està disposada a finançar un projecte per
fer quatre-centes, cinc-centes escoles... Jo crec en la
providència». Després va continuar parlant de la seva tasca. Va dir
que «la nostra tasca és monumental. Nosaltres no som guerrillers
del desenvolupament, nosaltres anam a cercar solucions permanents,
continuades per a la nostra gent».
Ferrer es va referir a la solidaritat mallorquina: «Les Illes
són, actualment, les més solidàries del terreny nacional. La
solidaritat avui és plasmada en l'ambient de pau, en l'alegria, en
la música... està bé mostrar sempre la cara més alegre».
El guardonat amb el Príncep d'Astúries a la Concòrdia també es
va referir als premis: «Pens que els premis són càstigs divins, a
mi sempre m'ha agradat passar desapercebut. De cop i volta ha
començat la pluja de premis, i no és de premis que necessitam
pluja. Malgrat tot, estic content amb els guardons perquè són
portes que s'obren. Tal volta véngui d'aquí dos o tres anys i
tindrem una altra trobada... Jo em consider un de vosaltres i tots
nosaltres som un de sol». L'ovació dels molts de presents va ser
tancada, sentida.
L'horabaixa, Vicenç Ferrer va tornar a comparèixer a Bellver. La
gent li parlava, el besava, li agafava les mans, el retrataven...
Quan el valencià va poder asseure's, ho va fer mentre cantava
Cap·pela, un grup que va entusiasmar el missioner fins que es va
posar a ploure (era el segon avís). La cosa no es va acabar fins
que va ploure de valent.
Un viatge a l'Índia
La Fundació Vicenç Ferrer de Palma treballa, bàsicament, en
l'apadrinament de nins de l'Índia. Aquesta fundació ja té més de
dos mil padrins arreu de Mallorca, padrins que es cartegen amb el
seu fillol assíduament i que tenen oportunitat d'anar a
conèixer-lo. Precisament ahir, en el castell de Bellver, la gent va
comprar paperetes de rifa que sortejaven dos viatges a l'Índia,
viatges que no seran turístics, sinó que viatjaran al cor mateix de
la nació per veure la tasca que fa la Fundació Vicenç Ferrer, que
arriba a mil pobles.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.