Ramón Serrano Súñer és en aquestes dates motiu d'escàndol. En el
Palau del Pardo, el general Franco, que és el seu cunyat, vol
prendre mesures contra ell sense afegir més soroll al que ja ha
aixecat amb la seva actuació pública i la seva conducta
privada.
Serrano Súñer, amic incondicional de l'Eix i gran admirador de
Hitler i Mussolini, caurà definitivament en desgràcia a causa d'un
seguit d'influències per a ell negatives. Els generals més
prestigiosos mostren una forta oposició a la seva arriscada
política de suport al naxifeixisme de Berlín i Roma, finalment
materialitzada en la «División Azul» que combat en el front rus,
contra els soviètics, en el decurs de la Segona Guerra Mundial. La
CIA o serveis d'intel·ligència nord-americans el volen decantar
també del poder per tal que Franco torni a la neutralitat. I quan
és destituït els observadors internacionals n'esbrinen els següents
motius: En primer lloc el lamentable discurs de Juliol del 1941 que
comprometia greument la posició espanyola amb els països neutrals i
hispanoamericans. El cas de Salvador Merino, condemnat per un
tribunal per massó i al qual veredicte s'oposà Serrano. La dimissió
d'Espinosa de los Monteros, ambaixador a Berlín. La lluita dins el
partit, especialment amb Arrese, per tenir el control de la premsa
i la propaganda. L'antipatia que li tenia Von Ribbentrop a causa
d'enceses discussions entorn a la lleialtat del règim. La creixent
impopularitat del ministre en els àmbits oficials...
I la gota que omple el tassó, els seus amors clandestins i en
especial, amb Sonsoles Icaza, esposa del tinent coronel de
cavalleria Diez de Rivera, marquès de Llansol. L'escàndol fou cosa
pública quan Serrano visità Rascafría en companyia de la seva amant
i el diari Madrid, tot fent-ne la crònica digué que el ministre
d'Afers Exteriors havia visitat Rascafría amb la «seva
il·lustríssima senyora». Ho prengueren molt malament l'esposa de
Serrano, com és natural, i la seva germana, Carmen Polo de Franco,
i s'embrutà la cosa fins a punts tragicòmics. El tinent coronel
Diez de Rivera, per la seva banda, fou obligat pels seus companys
d'armes a renunciar d'un benefici anual de 60.000 pessetes, molts
doblers aleshores, per un càrrec a Campsa que li havia proporcionat
l'home que li posava les banyes.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.