El folklore balear va conquerir la Mercè

Amb una resposta massiva de públic s'estrenà, a les sis de l'horabaixa, la cavalcada mediterrània, una desfilada que encapçalaren la Guàrcia Urbana a cavall, l'Àguila de Barcelona i els gegants de la ciutat, i a la qual participaren tots els convidats a les festes, grups de la comunitat valenciana, Itàlia i les illes que comparteixen un mateix bressol geogràfic. Centenars de milers de persones ompliren els carrers per on havia de passar la comitiva, amb un recorregut que abraçava l'avinguda del Portal de l'Àngel, el carrer de Santa Anna, la Rambla, el carrer Ferran, la plaça de Sant Jaume, Jaume I, la via Laietana i l'avinguda de la catedral.

La representació de les Balears en aquesta cavalcada va córrer a càrrec de Xeremiers de Mallorca i dels cavalls menorquins. El conseller d'Educació, Cultura i Esports del Govern balear, Manuel Ferrer, va qualificar aquesta iniciativa com «una oportunitat de promocionar fora de la nostra comunitat la nostra cultura i les nostres tradicions» al temps que remarcà la voluntat de l'Executiu autonòmic de continuar fent acte de presència allà on existeixi «aquesta sensibilitat cap al nostre folklore». El conseller afegí també que la representació del folklore balear a les festes de la Mercè «és una bona manera d'acostar els illencs que viuen a Barcelona, sobretot els estudiants, a allò que és tan seu».

Centenars de persones esperaven a la plaça de Sant Jaume, la seu de l'Ajuntament de Barcelona al cor del barri gòtic, l'arribada de la desfilada. El batle de la ciutat, Joan Clos, acompanyat d'altres personalitats assistents, com gairebé la totalitat de batles menorquins, el conseller de Cultura del Consell Insular de Menorca, Simó Gornés; la delegació del Govern balear formada per Ferrer i el director general de Política Lingüsítica, Jaume Gil; i els representants de la comunitat valenciana i la regió italiana d'Umbria, presidiren el balcó del consistori, un lloc privilegiat per observar la cavalcada.

La regidora de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Catalina Carreras, va representar el batle a la recepció dels participants convidats. «Aquesta cavalcada mediterrània que avui estrenam és un oferiment del consistori barceloní perquè diverses cultures que tenen molt en comú puguin tenir un espai on arribar a conèixer-se millor», va dir.

L'autèntica festa començava a unes passes del lloc on la regidora rebé les autoritats.
Els Sbandieratori de Gubbio, un grup procedent d'Umbria, Itàlia, oferiren als assistents la màgia i la destresa amb la qual juguen amb les banderes, una tradició que es remunta al segle XIV. Amb els seus vertiginosos balls amb les banderes, que assoleixen la màxima espectacularitat quan són llançades a gran alçada, aquest grup italià vestí de colors l'acte.

Procedents de Banyeres de Mariola, els moros i cristians donaren a aquesta festa el regust de les tradicions. Acompanyats per la Societat Musical de la vila, ompliren de sons, color i passió la plaça de Sant Jaume.

Tancant la desfilada, els cavalls de Menorca passejaren pel centre de la Ciutat Comtal mostrant les seves habilitats. Trenta-dos cavalls de la raça autòctona, caracteritzada pel seu color negre, feren un espectacle de carrer. A l'arribada a l'avinguda de la seu oferiren una exhibició de doma on els cavallers més veterans i els principiants es donaren la mà.

La caiguda del sol, lluny de marcar el punt i final, acompanyà la festa. La programació de la MercèFolk havia reservat la plaça de Sant Jaume per a una nit molt especial, la Nit de les Illes. A l'escenari, les actuacions dels xeremiers de Mallorca, dels grups Música Nostra i UC i de la menorquina Joana Pons per a un públic amb set de tradició.

Durant l'edició d'enguany de la Mercè, Barcelona i les Balears han construït un pont d'entesa, un lligam basat en la germanor de les cultures que ha nascut amb l'esperit de continuïtat.