El general Franco dirigeix les seves tropes des del Coll del
Moro, des d'on domina tota la Vall de Corbera, la fondalada de Bot,
les muntanyes de la Fatarella i els serrals de Pandols i
Cavalls.
És la batalla de l'Ebre...
«Setanta-sis bateries artilleres creuaven foc amb les quinze,
republicanes, desplegades en forma d'arc entre el Puig de Gaeta i
Corbera, tot enmig d'un ensordidor terratrèmol. A tot això s'hi
afegia l'acció de trenta bombarders facciosos i allò semblava un
infern, doncs el foc, seguidament, es va veure incrementat per les
peces republicanes de l'Agrupació Artillera del Cinquè Cos de
l'Exèrcit, que en nombre de quaranta-vuit estaven situades a la
Serra, vora la carretera que va des del Pinell de Brai a
Benissanet.
El canoneig d'aquestes peces apuntà sobre Gandesa i els seus
voltants, on hi havia un fort desplegament de la Primera Divisió de
Navarra i gran part de les forces artilleres franquistes».
Un dels oficials republicans que destaquen en aquestes
operacions és Manuel Tagüeña Lacorte que als vint-i-quatre anys
comanda quaranta mil homes en aquesta llarga batalla de l'Ebre.
Nascut a Madrid, de pares aragonesos l'any 1913, moriria a Mèxic
el 1971. Havia format part, des del començament de la Guerra Civil,
de les milícies socialistes i comunistes i arribà al grau de tinent
coronel de milícies. Comandà la Tercera Divisió formada en el Front
del Centre i després el XV Cos de l'Exèrcit, integrat per les
divisions 3, 35 i 42. Participà amb aquestes tropes a la batalla de
Terol, a la de l'Ebre i després a la de Catalunya. Era llicenciat
en ciències físiques i matemàtiques i doctorat en Física i milità,
des dels seus primers dies d'universitari, en la Federació
Universitària Espanyola i les Joventuts Socialistes Unificades. Com
a escriptor i entre d'altres escrits, ens ha deixat el llibre
Testimonio de dos guerras (Mèxic, 1973). En acabar la Guerra Civil
es traslladà a la Unió Soviètica per esser professor de l'Acadèmia
Militar Frunze i després exercí de conseller militar dins l'exèrcit
de Iugoslàvia. L'estalinisme l'allunyà, sortosament per a ell, dels
soviètics i aconseguí de tenir residència a Brno (Txecoslovàquia)
on es llicencià en medicina a més de treballar en investigacions
biològiques. Després de fer feina a la Universitat alguns anys, li
fou permès de viatjar a Mèxic amb la seva família, on exercí de
consultor mèdic en una empresa de productes farmacèutics.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.